Autor Opinió
12 gener 2015 a 18:00

L’enduriment del conflicte laboral

0 Flares 0 Flares ×

charlie-hebdo-300x225

Alguns dels conflictes laborals dels que es parla aquests dies porten temps oberts: els treballadors i treballadores de l’empresa de neteja viària AJRuz porten ja més de 86 dies en vaga, els de les empreses del sector d’instal·lacions i manteniment de la xarxa elèctrica porten ja dues vagues, els 5 i 9 de desembre i el 7 i 8 de gener, seguides massivament, i les companyes i companys del “call center” d’una empresa de subministrament elèctric estan mobilitzats des del passat novembre. En un cas el detonant és la negativa a obrir la mesa de negociació per aplicar el conveni i l’acomiadament del delegat sindical, en una empresa on ni es respecte la jornada de treball, ni les mesures de prevenció i salut laboral, ni les condicions salarials estipulades. En l’altre és la destrucció continuada d’ocupació i l’empitjorament de les condicions de treball, jornada i salaris, i incompliment de pactes i conveni i la negativa a constituir un mesa de negociació amb presencia de les empreses del sector i l’empresa contractadora, que és qui marca els preus del manteniment de la xarxa elèctrica. I en la darrera és la negativa, per part de l’empresa que obté la concessió del servei, a subrogar el contracte laboral de les treballadores que el realitzen, incomplint així el que diu la llei i el conveni, i deixant les treballadores en els llimbs de la desprotecció laboral ja que l’anterior empresa els rescindeix el contracte (sense acomiadament i, per tant, sense indemnització ni dret a atur).

Els treballadors es veuen abocats a convocar, organitzar i realitzar la vaga, perquè es troben en una situació límit i no disposen d’instruments legals per forçar la negociació. La contrareforma laboral, que van imposar el vots del PP i de CiU el 2012, dota als empresaris de majors facultats (quasi totes) per disposar de la flexibilitat interna i externa i endurir les condicions laborals, i davant la manca d’instruments per intervenir-hi, i les febles tuteles judicials, cal exercir el conflicte per reconduir la situació. És l’evidencia del fracàs de la reforma laboral: canviar el marc de relacions laborals i afeblir la capacitat de tutela i intervenció sindical en la resolució dels conflictes, no els anul.la, els radicalitza. Els empresaris han d’entendre que el paper de les organitzacions sindicals i dels mecanismes extrajudicials de resolució de conflictes són fonamentals per canalitzar els conflictes laborals reals que es donen en el món de l’empresa.

Aquests conflictes també interpel·len a les administracions i els poders públics com a garants de drets, tant dels treballadors com del conjunt de la societat. L’empresa AJRuz presta serveis per les administracions locals, fa la neteja i recollida de residus a diversos ajuntaments i consells comarcals. Les altres són empreses contractades per Endesa, una empresa prestadora d’un servei bàsic. El conflicte i la seva permanència en el temps, afecta a la qualitat d’uns serveis que són fonamentals pel bon funcionament social. La recollida de residus i neteja viària i el funcionament de la xarxa elèctrica són serveis d’interès general i els poders públics han de vetllar pel seu bon funcionament i qualitat. L’administració no pot mirar cap a una altra banda, ha de forçar als empresaris a assumir les seves responsabilitats socials i laborals. No pot permetre males pràctiques empresarials que estan precaritzant les condicions de treball,  amb constants modificacions i ampliacions de jornada, acomiadaments continuats, retallada de salaris, incompliments de pactes i convenis, trasllats injustificats i tancament de centres de treball, incompliment del deure (i dret) a la subrogació, etc., perquè això, a més, també acaba repercutint en l’empitjorament del servei. No pot permetre que les empreses conculquin el dret de vaga subcontractant el servei a altres empreses ni pot dictar serveis mínims abusius. Ha d’actuar com autoritat laboral, forçar a la negociació, sancionant les irregularitats.

No és una realitat puntual o aïllada. Alguns dels darrers conflictes laborals (Coca-Cola, Panrico, Alstom, Lleure Educatiu, etc.) comporten que l’acció sindical dels treballadors en defensa de les seves condicions i drets es perllongui en el temps i, per tant, es radicalitzi per la manca d’instruments per recomposar els conflictes i la passivitat dels poders públics. El que havia evolucionat la conflictivitat laboral els darrers 30 anys pot estar canviant de signe, ja que si bé el nombre de vagues i el nombre de participants ha disminuït, el nombre de jornades per participant augmenta. El descens del nombre de vagues i de la conflictivitat entre 1983 i 2013 es produeix per la coincidència d’un important període de creixement econòmic i d’ocupació amb el reconeixement i consolidació de les institucions pròpies del mercat de treball i construcció de nous instruments d’intervenció (organitzacions sindicals i empresarials, negociació col·lectiva, procediments extrajudicials de resolució de conflicte) i a la diversificació de formes d’exercir el conflicte laboral (més enllà de la vaga). Però la gestió antisocial de la crisi a partir del 2008 i els efectes que té sobre l’ocupació, en quantitat i qualitat, però sobretot la ruptura que pressuposa la reforma laboral, que reforça el poder unilateral de l’empresari i afebleix la tutela judicial i sindical, interromp la tendència descendent del nombre de vagues (de 1.451 el 1983 a 674 el 2003, passem a 810 el 2008 i 994 el 2013) i es produeix un increment del nombre de jornades de vaga per participant (de 2,275 el 1983 a 1,083 el 2003, per repuntar el 2008 a 2,781 fins les 3,335 de gener a setembre del 2014).

El fet més rellevant de l’actual conflictivitat laboral i el que més hauria de preocupar és precisament el seu enduriment. Evidencia el fracàs de la reforma laboral que, al trencar els equilibris en el mercat de treball, al reforçar les potestats de l’empresari per disposar de les condicions laborals i a l’afeblir les posicions dels treballadors i de les seves organitzacions, dificulta la solució negociada i els conflictes que es produeixen tendeixen a radicalitzar-se. Un motiu més per exigir el canvi de l’Estatut dels Treballadors. Però mentre arriba el canvi no podem deixar de denunciar la inhibició de les administracions públiques i l’autoritat laboral, perquè quan renuncien a intervenir com a garants últims, de la llei, la justícia o la responsabilitat social de les empreses, no són neutrals i alimenten el conflicte.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×