Autor Opinió
10 març 2015 a 11:00

Impunitat Policial. Estratègia de la por i cinisme polític

3 Flares 3 Flares ×
Impunitat Policial. Estratègia de la por i cinisme polític - Joan Tamayo

Impunitat Policial. Estratègia de la por i cinisme polític – Joan Tamayo

És molt preocupant, que mentre estem reclamant, amb tanta força, el Dret a Decidir d’un poble, (dret a l’autodeterminació), a la vegada ens oblidem de la vulneració de drets tan fonamentals (i per cert constitucionals …), com el dret a la igualtat, el dret la no discriminació, el dret a la vida i a la integritat física (A NO SER MALTRACTAT DE QUALSEVOL FORMA …), el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la presumpció d’innocència, en definitiva el Dret a la Dignitat. Què passa?

Si fem una reflexió freda i en perspectiva i analitzem la quantitat d’actuacions policials que des del 15-M han quedat “impunes”, ens entra un “calfred” que ens hem de tocar i punxar per veure si encara som humans o estem perdent aquesta condició.

Impunitat, segons l’organització Amnistia Internacional, vol dir : “el no processament, ni el càstig de responsables de violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari

I resulta que malgrat que, sabem ( el manual més elemental així ens ho diu)  que si hi ha impunitat, tan en delictes “econòmics”, polítics, i policials , vol dir que no existeix una Democràcia Real, nosaltres seguim endavant, amagant el cap sota l’ala.

És evident que la por fa la seva feina. El sistema Capitalista, sap perfectament que amb l’estratègia de la por, domina i domina MOLT!. Va quedar clar amb l’atemptat de les torres de Nova York (l’11 de setembre) i l’estratègia de “seguretat” desenvolupada posteriorment.

Un concepte de “seguretat“ molt curiós que utilitzen aquí també els nostres polítics de forma “cínica”. Seguretat per a ells, és clar, pels interessos econòmics i polítics de sempre; no seguretat pel poble i sobretot pels Drets Humans

De tota manera és difícil o impossible demanar actuacions democràtiques i respectuoses amb el DDHH, a un cos com la policia (en general) i a unes Institucions que no creuen en la democràcia i que no la practiquen  (investigacions secretes, sortejant qualsevol control democràtic institucional, prepotència, …) i moltes vegades utilitzant, de forma molt perillosa i insultant, un Principi (legal, si, si, malauradament), com es el Principi de Presumpció de Veracitat dels Agents de la Autoritat. Un principi que està demostrat atempta contra Drets fonamentals com el Dret a la Presumpció d’innocència i altres i que cada cop està més qüestionat

Cal que sapiguem que l’estat i la policia utilitza aquesta “impunitat” com a estratègia per anar impulsant un “ambient” determinat (s’anomena un procés psicosocial multifactorial) que crea un estat d’ànim, un sentiment de “frustració”, la cultura del “no hi ha res a fer”, “no hi ha sortida”, “és el que hi ha” ( i això provoca un mecanisme automàtic de desmobilització i control social) que és el que tenim instal·lat en aquest moment (estat d’indefensió apresa)

D’aquesta forma treuen de forma “paradoxal” lleis com “La Ley de Seguridad Ciudadana”, que mutilen els DDHH … i ningú diu res! (bé quasi ningú …)

Tampoc som tan pocs ni tan “radicals” els que ho diem: [TORTURES, RACISME I IMPUNITAT POLICIAL]  –  ELS INFORMES DE L’ONU I D’AMNISTIA INTERNACIONAL DESTAQUEN LA PRECARIETAT DEMOCRÀTICA DE L’ESTAT ESPANYOL

Una societat d’ovelles engendra un govern de llops
(Edward R. Murrow, periodista)

O sortim al carrer a construir  (SENSE POR) una societat d’éssers amb valors humans, o el llop serà l’únic “animal” lliure sobre el planeta Terra.

Joan Tamayo Sala
Advocat, Activista pels DDHH

3 Flares Twitter 2 Facebook 1 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 3 Flares ×