Autor Societat
12 abril 2015 a 15:00

Territori i Sostenibilitat invertirà més en vigilància i prevenció de la qualitat de l’aire

0 Flares 0 Flares ×

Es preveu que la xifra creixi durant els propers anys

Mapa de la qualitat de l'aire // Imatge del web Gencat.cat

Mapa de la qualitat de l’aire // Imatge del web Gencat.cat

La Direcció General de Qualitat Ambiental ha decidit incrementar enguany un 25% el pressupost per a la vigilància de la qualitat de l’aire, i un 75% el dedicat a la prevenció de la contaminació (arribant als 4 milions d’euros). Es preveu que aquesta xifra creixi en els propers anys gràcies als fons provinents dels nous impostos ambientals sobre les emissions contaminants de les indústries, la generació d’energia i de l’aviació. L’augment en el camp de la vigilància de l’aire que respirem permetrà millorar els equips tecnològics i incrementar els contaminants mesurats.

Pel que fa a l’increment pressupostari en prevenció de la contaminació, les mesures aniran adreçades a la intervenció sobre les emissions industrials, la sensibilització de la ciutadania, l’impuls als vehicles nets de baixes emissions, el distintiu ambiental de flotes de transport per carretera, la promoció de l’ús de la bicicleta en els desplaçaments laborals urbans, en el marc de la campanya “més bicicleta, menys contaminació”, i el suport als municipis per desenvolupar les zones urbanes d’atmosfera protegida previstes en el Pla de Millora de la Qualitat de l’aire. El Departament de Territori i Sostenibilitat prioritzarà totes dues inversions a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona.

Les millores en vigilància i prevenció a l’aglomeració de Barcelona i al Camp de Tarragona, més concretament, a les zones del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, consistiran en la incorporació de mesuraments en continu, a temps real, de les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a 6 punt; tres a Barcelona (Poblenou, Gràcia-Sant Gervasi, i Palau Reial), un a Terrassa, un a Sabadell i un a Granollers. Actualment hi ha 17 punts de mesuraments automàtics d’aquest contaminant Catalunya, que funcionen de forma manual. Però amb l’objectiu de poder conéixer els valors i les possibles superacions dels límits establerts a temps real, l’administració ha previst incrementar enguany l’equipament automàtic de mesurament de partícules. També es validaran tres models de diagnosi i previsió de la contaminació atmosfèrica, que serviran per determinar les mesures que cal prendre per reduir la contaminació.

A la zona de Tarragona, es crearà la Taula de Qualitat de l’Aire, constituïda per diferents administracions, entitats socials i representants de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), a més de representants d’altres sectors empresarials. La Taula persegueix el principal objectiu d’intercanviar informació per habilitar una nova línia de transparència de la informació i altres propostes relatives a l’estudi i a la reducció de les emissions de contaminants. Tres novetats més són el funcionament d’una estructura pròpia dins la Unitat de vigilància de la contaminació atmosfèrica, la incorporació de punts de mesurament del contaminant butadiè (C4H6) a La Pobla de Mafumet i Perafort-Puigdelfí, i l’inici del servei d’un nou model de previsió de la qualitat de l’aire.

També es posarà en marxa un nou servei operatiu per a la gestió dels episodis d’olors, que funciona a través del càlcul de trajectòries inverses. El sistema permet modelitzar la trajectòria dels contaminants fins arribar al punt on s’ha originat l’emissió mitjançant les condicions meteorològiques, l’orografia, el posicionament cartogràfic de les indústries, el port, les depuradores i altres possibles focus.

La Direcció General de Qualitat Ambiental ha validat totes les dades corresponents a la qualitat de l’aire a Catalunya durant l’any 2014, arribant a qualificar el període com a molt bo, amb els nivells d’òxids de nitrogen (NOX) i partícules (PM10) estabilitzats a l’àrea metropolitana de Barcelona, on es produeix la major part de superacions dels límits establerts per la Unió Europea. El contaminant PM10 no ha sobrepassat el límit en tot l’any a les zones de qualitat de l’aire 1 (Àrea de Barcelona) i 2 (Vallès-Baix Llobregat). És el primer cop des del 2000, primer any en el que es mesura aquest contaminant, que es compleixen tots els objectius, tant pel que fa als valors diaris com als anuals.

Això s’ha pogut aconseguir gràcies a l’ús de tecnologies més netes en les activitats industrials, a una disminució de les emissions dels vehicles (originades també) per un ús de tecnologies més netes, la crisi econòmica, que ha fet disminuir la mobilitat i l’activitat d’algunes indústries, l’aplicació del “Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric 2020”, i la meteorologia dels darrers anys, més favorable a la dispersió dels contaminants que en anys anteriors.

Els òxids de nitrogen (NOx) es mantenen estables, i han superat el valor límit anual a les àrees de Barcelona i Vallès-Baix Llobregat. Aquest fenomen està associat a les grans aglomeracions urbanes i és comú a totes les grans ciutats d’Europa. Normalment és degut al transport terrestre vinculat a la mobilitat que generen aquestes aglomeracions de població, tant pel que fa a desplaçament de persones com al transport de mercaderies. En el cas de Barcelona, s’hi afegeixen les emissions que generen l’aeroport i el port, a més d’algunes activitats industrials, i es veu agreujat pel tipus de d’urbanització de les ciutats (per tenir una densitat de població i una mobilitat molt elevada en carrers estrets amb edificis alts i molt trànsit). Per tal de reduir els nivells d’aquest contaminant i de PM10, el Govern ha aprovat el Pla d’actuació abans esmentat.

En relació a l’ozó troposfèric (O3), cal destacar que el 2014 ha estat l’any amb menys superacions del llindar d’informació a la població des de l’any d’inici de les mesures, ara fa 23 anys. Aquest fet s’atribueix especialment a que la meteorologia de la primavera i l’estiu va ser molt inestable, amb molta nuvolositat, precipitacions i pocs períodes de temperatura elevada. Tot i així, hi ha hagut incompliments dels objectius a algunes zones rurals. En canvi, a les ciutats, els elevats nivells d’òxids de nitrogen, juntament amb la reducció dels components orgànics volàtils generats per les modificacions de la benzina a l’estiu, han fet que baixi la concentració de l’ozó. Això és degut al fet que l’ozó troposfèric és un contaminant secundari que prové de les reaccions químiques, principalment entre els NOx i els COV’s, amb presència de radiació solar i temperatures elevades. Aquest comportament i incompliments són comuns a tota l’Europa meridional.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email 0 0 Flares ×