Autor Articles i estudis
5 agost 2015 a 18:00

Les orexines intervenen en la regulació de la por i l’ansietat

3 Flares 3 Flares ×
Las orexinas intervienen en la regulación del miedo y la ansiedad // imatge cedida per la UPF

Las orexinas intervienen en la regulación del miedo y la ansiedad // imatge cedida per la UPF

La comprensió dels mecanismes neurobiològics implicats en la regulació de la por és essencial per al desenvolupament de nous tractaments per als trastorns d’ansietat com ara fòbies, pànic i trastorns d’estrès posttraumàtic.

Les orexines, també conegudes com hipocretines, són neuropèptids ubicats exclusivament en les neurones hipotalàmiques que tenen extenses projeccions al llarg del sistema nerviós central. Encara que aquest sistema es creia inicialment involucrat principalment en la regulació del comportament alimentari, estudis recents han demostrat que les orexines també modulen els circuits neuronals implicats en l’expressió i l’extinció dels records de la por.

En un treball que publiquen investigadors del Laboratori de Neurofarmacologia el 24 de juliol a Trends in Neurosciences, s’exposen les troballes més recents sobre la implicació del sistema de les orexines en els trastorns d’ansietat,  i els resultats dels assaigs clínics en què s’han emprat aquestes molècules,  per tal d`identificar nous tractaments per a malalties en què els subjectes experimenten una por patològica.

Aquesta és una línia d’investigació que forma part de la recerca doctoral duta a terme per África Flores, primera signant de l’article, i que fa conjuntament amb Rocío Saravia i Fernando Berrendero, aquest últim investigador principal de l’estudi, tots ells membres del laboratori de Neurofarmacologia, que dirigeix Rafael Maldonado al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF.

Les orexines modulen els records aversius

Aquestes molècules estan críticament involucrades en els mecanismes neurals que intervenen en la formació de la memòria emocional en situacions de por. Un cop adquirida la temença, en el procés fisiològic normal, les neurones d’orexina preserven la por. El procés es regula a través d’un mecanisme que involucra directament el receptor a l’orexina OX1R, tal i com es demostra quan a través d’un antagonista o substància que competeix amb el receptor de l’orexina, es comprova que s’accelera l’extinció dels records aversius.

Involucrades en la resposta a l’estrès

En absència d’estrès, les orexines són essencials en el manteniment dels estats de  vigília i d’alerta. En situacions d’estrès, són responsables de la mobilització adaptativa a l’estrès que manifesten els comportaments associats a situacions d’ansietat, entre altres.
Els darrers estudis indiquen que la desregulació del sistema de les orexines contribueix a malalties  associades amb l’ansietat generalitzada i / o amb problemes de processament de la por, com ara fòbies, trastorn de pànic i trastorn d’estrès posttraumàtic. Tot sembla indicar que les orexines, a través de l’activació d’OX1R,  estan predominantment involucrades en aquestes condicions fisiopatològiques.

Associades amb estats d’ansietat aguts

Les dades preclíniques han demostrat que bloquejant l’acció de les orexines s’afecta l’expressió i els processos d’extinció de la memòria, es redueixen els episodis de pànic i les respostes conductuals i cardiorespiratòries en els subjectes propensos als atacs de pànic. D’acord amb aquests informes preclínics, els estudis en humans han demostrat una associació entre l’augment d’activitat del sistema d’orexina i estats d’ansietat aguts.

Eficàcia i seguretat demostrada en assaigs clínics 

Diversos assaigs clínics han validat l’eficàcia i seguretat d’alguns antagonistes duals OXR principalment en el tractament de l’insomni. Encara que l’eficàcia dels antagonistes OXR per al tractament de l‘ansietat no ha estat encara avaluada en éssers humans, la seva eficàcia preclínica en models animals d’ansietat suggereix la possibilitat de dissenyar nous assaigs clínics per estudiar aquests trastorns.

Com ha manifestat Berrendero, investigador principal de l’estudi, “aquests assaigs clínics obren noves i prometedores perspectives terapèutiques per les orexines, unes molècules amb pocs efectes secundaris importants,  sempre i quan s’utilitzin segons una dosi adequada”.

Treball de referència:

África Flores, Rocio Saravia, Rafael Maldonado, Fernando Berrendero (2015), “Orexins and fear: implications for the treatment of anxiety disorders”, Trends in Neurosciences, 24 de juliol, doi:10.1016/j.tins.2015.06.005.

3 Flares Twitter 1 Facebook 1 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 3 Flares ×