Autor Obituari
15 setembre 2016 a 18:00

L’Akkermansia, el desitjat bacteri aprimant

0 Flares 0 Flares ×

ireneu obesitat

foto: Mejorconsalud.com

A l’estiu, el sol i la calor es fan els amos del nostre malparat medi ambient. Però si malparat està el nostre entorn, en arribant aquestes dates, el nostre armari i el nostre propi cos no es troba en millor situació. I és que tanta caloria durant l’hivern (veure Y con Esteban, tres) acaben per fer efecte en els nostres sacsons i qualsevol intent d’entrar en aquell drapet que ens quedava tan maco a finals d’estiu passat, ha passat a ser una autèntica missió impossible. Amanides, verdures, exercici i passar més gana que un cargol en un mirall són les fórmules màgiques per entrar al banyador de torn, però… fa tanta calor i està tan fresqueta aquella cerveseta que resulta impossible d’aprimar sense patiment aquests quilets de més acumulats… o si? Recentment, els investigadors han trobat un bacteri que podria tenir el secret que tot fashion-victim voldria per a ell mateix. Es tracta de l’Akkermansia muciniphila i se’l coneix com el bacteri aprimant.

Menjar fins a rebentar i que després no se’t posi ni un gram, ni un “Michelin”, ni una pell de taronja, és el desig secret de la meitat de la població del planeta. I dic mig, més que res perquè l’altra meitat passa tanta gana que es menja les espurnes de l’esmolador per tenir alguna cosa calenta que menjar. És dur, però així de bé repartit està aquest món, mira.

És en aquesta situació en què hi ha capacitat de ficar-se entre pit i esquena un rosbif de a quilo, però no hi ha collons d’anar al gimnàs de la cantonada perquè queda molt lluny, que les clíniques d’aprimament fan el seu particular agost a força de liposuccions, dietes salvatges o bypass gàstrics a preu d’or -o de mongeta tendra, que per al cas cotitza igual- prometent que la gent s’aprimarà i tindrà un cos esvelt endrapant fins a les orelles i sense bellugar ni una palla. No obstant això, fins ara semblava que aprimar-se passava per ser un d’aquells privilegiats als que el menjar no els engreixa o bé ser del comú dels mortals, als quals el sacrifici (en qualsevol de les seves modalitats) és inherent a lluir un cos esvelt, però un grup de científics encapçalats per la microbiòloga francesa Muriel Derrien, el 2004 van aconseguir aïllar un bacteri en la nostra flora intestinal que tenia la capacitat d’evitar que el cos absorbís els nutrients.

L’Akkermansia muciniphila és un bacteri de la família dels verrucomicrobis, la qual no destacaria massa de la resta de flora intestinal, si no fos perquè el 2015 es va confirmar que aquest bacteri participava a la inflamació de l’intestí, a l’apendicitis, a la diabetis i a l’obesitat. Però no produint-los com es podria pensar en un bacteri, sinó al revés, evitant-los.

Aquest bacteri, segons sembla viu a la mucosa que envolta l’intestí dels animals, vivint de les secrecions mucoses que segrega. La sorpresa venia de la descoberta que aquest tipus de bacteris interacciona hormonalment amb l’intestí, controlant els nivells d’inflamació del mateix (sobretot en els casos de síndrome d’intestí irritable) i controlant la gravetat dels casos d’apendicitis, com es va poder comprovar a les investigacions amb ratolins. Però encara hi ha més.

En viure a la mucosa intestinal i interactuar hormonalment amb ella, es va descobrir que eren capaces d’equilibrar els nivells d’insulina en sang, limitant el metabolisme dels greixos i fins i tot de limitar la quantitat de nutrients que eren capaces d’absorbir les vellositats intestinals -el grup de cèl·lules encarregades d’absorbir les substàncies alimentàries en els intestins.

Així les coses, es van agafar dos grups de ratolins, un amb la seva flora intestinal normal i un altre als quals s’havia eliminat aquesta flora a base d’antibiòtics, i se’ls va alimentar amb una dieta rica en greixos (a força de mantega de porc, més concretament) durant un temps. Barrabassades amb els ratolins a part, els investigadors van poder veure que, a mateixes dietes, els ratolins que no tenien l’akkermansia a la seva flora intestinal engreixaven més que els que la tenien. Però no només això, sinó que els rosegadors que tenien el bacteri aprimant, a més de retenir menys greixos, eren més resistents al fred. Tot un veritable descobriment que pot revolucionar les teràpies de tractament tant de les obesitats com les de la diabetis classe 2.

Les investigacions en humans han descobert que la flora intestinal humana té entre un 3 i un 5% d’Akkermansia muciniphila, de manera que sabent que el sistema digestiu és part bàsica del sistema endocrí (el que controla les hormones) s’especula amb la possibilitat de que aquest tipus de bacteris siguin imprescindibles per al bon funcionament del cos (veure La milagrosa medicina llamada trasplante de cacas). Això determinaria que l’eliminació de la flora bacteriana per efecte del consum d’antibiòtics podria estar directament relacionada amb episodis d’obesitat i de diabetis en haver eliminat els bacteris que naturalment la controlaven.

Sigui com sigui, els metges, mentre que desenvolupen les tècniques basades en el bacteri aprimant, aconsellen que la millor forma de mantenir òptims els nivells d’Akkermansia municiphila és una dieta rica en prebiòtics i fruites… i que per mantenir els nivells de pes sota control el millor és no atipar-se de patates fregides, ni de cerveses i fer exercici de forma regular. Que davant els panxons pantagruèlics i el fer menys exercici que un xampinyó, no hi ha bacteri miraculós que funcioni.

A moure’s!

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×