Autor Articles i estudis
30 març 2018 a 15:00

Joan Carles Calbet, empresari i president Retail Cat

0 Flares 0 Flares ×

L’entrevista d’AMIC

Joan Carles Calbet AMIC

Retail Cat, nova patronal del comerç sorgida fa poc més d’un any, és la federació de cinc associacions comercials existents: Barcelona Oberta, Cecot Comerç, Comertia, Fundació Barcelona Comerç i Fundació Comerç Ciutadà. Representa 35.000 establiments comercials repartits per tot el territori català (més del 30% del total), que donen feina a 235.000 persones, el 50% dels treballadors d’aquest àmbit a Catalunya. Al capdavant d’aquesta entitat, que representa el 7% del PIB català, hi figura ara mateix Joan Carles Calbet, màxim responsable de la coneguda cadena d’electrodomèstics.

Per què sorgeix Retail Cat i quina voluntat hi ha al darrera?
Som cinc entitats que ens hem unit per tenir més força davant l’administració i actuar de lobby. Parlem del comerç que tots coneixem fins ara com a tradicional, tot i que no m’acaba d’agradar el terme. El món està canviant molt, el nostre sector també, i pensem que és bo tenir una entitat que ens defensi davant l’administració i davant d’algunes competències deslleials com el top manta, una part de la venda per internet i l’economia col·laborativa. Dins aquestes cinc entitats que formem Retail Cat hi ha des de grans empreses que tenen 200 botigues a tot Espanya fins a una botiga de barri; tots som comerç de proximitat, comerç urbà.

Si les diferents entitats comercials s’agrupen en federacions més àmplies és perquè el comerç en sí també està canviant. Què és el que està passant, exactament?
Hi ha un canvi d’hàbits en els ciutadans -des de la compra per internet fins a diferents formats comercials- i això fa que les ciutats també variïn. Hi ha una clara compactació dels eixos comercials a les zones premium de les ciutats, el comerç s’aglutina al voltant de les zones més bones. Això provoca que a zones més perifèriques –els barris no tan comercials- hi hagi locals que van tancant perquè no són tan comercials. En aquest sentit, creiem que a les zones que funcionen millor cal una gestió més professional. Nosaltres aquí defensem implementar una estructura que s’anomena BID -Business Improvement District, “Districte de Millora de Negocis”-, que busca una organització més professional d’aquestes àrees, més semblant a la que té un centre comercial. D’altra banda, en aquestes zones comercialment no tan bones hi ha 31.000 locals tancats, cosa que implica problemes de seguretat i de neteja. Pensem que aquests espais es podrien convertir en habitatges assequibles per a joves i per a gent gran.

Quines són les altres tendències del sector que els preocupen?
La venda per internet és un fenomen que segueix creixent i que ho seguirà fent; no hi podem estar d’esquenes. Una bona part dels nostres associats tenen botiga online i venen amb normalitat, vull dir que és una cosa que tenim interioritzada. Però sí que implica un canvi d’hàbits de la gent: gent que va a la botiga, s’informa, toca el producte i després se’l compra per internet –bàsicament per un tema de preu- i gent que fa el contrari, perquè se’n refia més de qui li ven a la botiga. En aquest sentit, cada cop més prioritzem l’experiència de compra a la possessió pròpiament dita. La idea és que si la gent ve a una botiga no vol només comprar, sinó alguna cosa més: poder tocar el producte, relacionar-se amb el venedor…  Sigui com sigui, el punt de venda físic no desapareixerà mai: tenim el producte físic, que internet no el tindrà mai, i després el contacte personal amb un venedor o un assessor, que tampoc.

Vostè es queixa d’una certa competència deslleial.
El que nosaltres reivindiquem és que el comerç tradicional està desprotegit: hem de complir una sèrie de normatives i pagar uns impostos mentre que uns altres canals no ho fan. Som els que estem contribuint a què la societat tingui millor benestar social i en canvi altres operadors, que ens fan la competència, no. Penso en el top manta, o a la venda per internet mateix, perquè muntar una botiga física requereix una sèrie de requisits i en canvi muntar una botiga per internet… no. I també amb l’economia col·laborativa, que avui en dia vol dir no pagar impostos. Si tots volem una societat que tingui millors serveis, una societat del benestar… sense pagar impostos tot això no es pot fer. Ara, els que més contribuïm a això som el comerç local. És important que els consumidors entenguin on gasten els seus diners i quin retorn tenen. El 58% de les vendes que es fan per internet les facturen empreses amb seu social fora d’Espanya, que per tant paguen els impostos fora d’Espanya.

Es queixen vostès de falta de suport de les diferents administracions. Per què?
En aquests moments, hi ha un gap important entre el que passa a les ciutats i el que està regulat. Una de les nostres tasques és fer-ho veure a les administracions. Per exemple, l’any passat vam fer una compareixença vinculada a la Llei de Comerç aprovada al juliol introduint-hi dos canvis: per un costat fent que parlés de la venda per internet en el sentit que ha de tenir el mateix tractament fiscal i programant una llei de desplegament específica pels BIDs, la fórmula que tenim de gestionar centres comercials a cel obert. El món local, amb el que té molta incidència és amb el top manta, perquè allà on n’hi ha és perquè els ajuntaments no hi posen prou voluntat política. Ho veiem clarament a Barcelona: fins fa dos anys, tot i que n’hi havia, pràcticament no era un problema, però de llavors cap aquí s’ha convertit en una cosa greu, per culpa d’un excés de permissivitat per part de l’Ajuntament.

Els alcaldes de les ciutats mitjans sovint es troben amb la disjuntiva de donar el seu sí a una superfície periurbana que pot afectar negativament el seu comerç. Què els dieu?
Per sort, a Catalunya tenim una situació millor que a la resta d’Espanya, perquè la Generalitat ha intentat que no hi hagués una extensió brutal de centres comercials. De totes maneres, el més interessant en relació a això és que ara, als Estats Units, creadors dels centres comercials… molt d’ells estan tancant. És un model en decadència. Segurament també la venda online els ha afectat, però el fet és que tornen a un model -ells en diuen “més europeu”-  que és tornar a muntar botigues als centres de les ciutats. A França passa el mateix; els centres urbans s’havien quedat deserts i ara això s’està revertint. Nosaltres, veient cap on anirà la cosa, diem: no ens equivoquem, no deixem que el comerç marxi dels centres. Cal potenciar aquest comerç de proximitat, que dona vida als centres de les ciutats.

Text: Joan Salicrú/Clack
Fotos: Pol Alfageme/Clack

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email 0 0 Flares ×