Autor Economia
10 gener 2019 a 10:00

Al 97% dels municipis ja és present la FUE

0 Flares 0 Flares ×

Ofereix servei al 77% de la població

FUE// logo

FUE// logo

El Consell Executiu ha aprovat el nou Pla de la Finestreta Única Empresarial (FUE) 2019-2021 on, mantenint  les pimes, autònoms i emprenedors al centre de les polítiques públiques, s’impulsarà un servei públic digital, transparent i simple per a les gestions i la tramitació. Iniciat el 2011, el Pla per a la Implantació de la FUE es va pensar per reduir les càrregues administratives a les empreses, homogeneïtzar els requisits per legalitzar una activitat econòmica  i oferir un portal únic de relació entre administració i empreses, professionals i intermediaris (canalempresa.gencat.cat).
 
En el marc del Pla de la FUE 2019-2021, es plantegen fites com la modificació de la Llei 16/2015 per simplificar encara més els règim d’intervenció administrativa i la introducció d’un nou servei d’informació i gestió de finançament i una major agilització de la tramitació dels projectes considerats estratègics per l’economia catalana. Així mateix, el nou pla FUE farà possible la gestió de dades que comporta una transformació profunda dels processos administratius amb l’objectiu que l’empresari pugui legalitzar la seva activitat  aportant les dades una única vegada a través de Canal Empresa.
Segons s’indica en el mateix pla, per assolir aquests objectius són necessaris canvis tant a nivell de cultura interna en l’organització administrativa, com a nivell tecnològic, i del marc normatiu vigent. El Pla FUE 2019-2021 s’estructura en els següents reptes d’actuació:
a)    Garantir l’estandardització dels règims d’intervenció i dels procediments a les diferents administracions públiques. Per aconseguir-ho cal disposar d’un marc jurídic que reguli la relació de les empreses amb l’administració amb una visió digital en origen. Amb aquest Pla es proposa anar més enllà en dos vessants:
A nivell jurídic, on les activitats amb impacte es beneficiïn de l’estandardització de la Llei de simplificació i on es prevegi jurídicament un espai privat de les empreses i professionals que permeti aplicar el principi de donar les dades només una vegada; i a nivell organitzatiu, consolidant les estructures i mecanismes de coordinació i col·laboració ja implantats entre els diferents actors.
b)    Aconseguir que l’empresari doni les seves dades només un cop. Les administracions passaran de treballar amb formularis a treballar amb dades que podran compartir entre elles. Les administracions podran oferir proactivament la informació de què disposen, de manera que les empreses puguin corregir-la i només els calgui facilitar les seves dades una única vegada. Això implicarà treballar per tal de desenvolupar actuacions que permetin estandarditzar la informació a compartir i al mateix temps aconseguir que els sistemes d’informació siguin interoperables i integrin dades procedents d’altres sistemes.
c)     Transparència. Els titulars d’una activitat econòmica han de poder conèixer de forma fàcil i en multidispositiu quins són els procediments administratius que han realitzat i conèixer l’estat de situació de cadascun d’ells i de l’activitat en la seva globalitat. Per tal de fer-ho possible l’anterior Pla va crear la carpeta o espai de l’empresa, on es recullen les transaccions que aquesta ha fet amb la Generalitat. Amb el nou Pla cal avançar per tal d’incorporar noves funcionalitats que permetin tenir una visió 360º de la situació d’una activitat econòmica en relació amb totes les administracions públiques catalanes.
 
d)    Transformar els tràmits en serveis públics proactius; més serveis i menys burocràcia. Els reptes claus en aquest sentit seran la reducció de càrregues administratives i la simplicitat per la legalització d’una activitat econòmica. El nou pla anirà més enllà oferint a les empreses altres serveis bàsics, com les vies de finançament o d’assessorament. S’emfasitzarà l’atenció als projectes que són considerats estratègics pel seu impacte en la societat, l’ocupació o l’economia amb actuacions per facilitar la seva implantació a Catalunya. A més, el nou Pla té present el rol dels intermediaris en el món de la legalització d’una activitat econòmica com a encarregats de facilitar la informació necessària a l’Administració, atès que són ells i no els titulars els qui acostumen a realitzar les obligacions que imposa la legalització de l’activitat. En aquest sentit, es milloraran els circuits d’autorització i els permisos d’accés a les dades dins de l’espai privat de l’empresa.
e)    Millores internes. El Pla 2019-2021 proposa també millores internes clau per fer efectiva la transformació del model de relació entre empresa i administració. Caldrà dedicar recursos per a fer possible el correcte funcionament de les solucions tecnològiques i evolucionar-les en la línia adequada, revisar els processos interns per fer-los més àgils i eficients així com formar adequadament els empleats públics.
f)      Comunicació amb les empreses. És necessari que la comunicació empresa-Administració sigui bidireccional i s’habilitin canals d’escolta activa. El nou Pla preveu continuar fent difusió dels serveis actualment disponibles entre l’empresariat i aconseguir el compromís del sector empresarial per facilitar la consolidació dels serveis que ofereix la FUE. Els anteriors plans van fer possible la implantació i consolidació d’un nou model de relació entre l’Administració i les empreses on es dipositava la confiança en l’empresariat i es reduïen les barreres administratives per tal de facilitar l’activitat econòmica.
La FUE ja és present al 97% dels municipis de Catalunya i ofereix servei al 77% de la població
 
Gràcies a l’aplicació dels dos plans anteriors s’ha creat un marc jurídic —Llei 16/2015, de simplificació administrativa, i la signatura d’un conveni marc entre la Generalitat de Catalunya, l’AOC, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’ACM i l’FMC— que ha permès implicar a totes les administracions catalanes en el projecte d’implantació de la FUE. Actualment, el projecte té adherits 916 ajuntaments, que representen el 97% del total i que aglutinen el 77% de la població total, i 12 en curs. Entre els pendents es troba Barcelona, d’especial complexitat, ja que amb 1,6 milions d’habitants és l’ajuntament més gran tant en població com en activitat econòmica del territori català.
 
Pel que fa al catàleg de tràmits de la FUE, s’ha passat de 145 l’any 2011 a 539 l’any 2017. Així mateix, actualment el 55% dels tràmits estan disponibles en format electrònic, i el 45% presencial. En  relació al nivell de servei de la FUE, el 89% dels tràmits es poden iniciar a través de la Finestreta Única Empresarial, i el 32%, a més, es poden finalitzar a través de la mateixa instància.
D’altra banda, durant l’aplicació dels dos plans anteriors hi ha hagut un increment del nombre d’expedients gestionats des de la xarxa d’oficines de gestió empresarial, que ha passat de 47.000 expedients l’any 2011 a més de 240.000 durant el 2017. L’increment en aquest període representa un 400%.
Els diferents plans de la FUE han posat a disposició de les administracions públiques els instruments necessaris per tal de dur a terme aquest canvi de relació. Es tracta de Canal Empresa, el portal electrònic únic per a les empreses, la Cerca guiada de Tràmits, el Tramitador d’expedients interdepartamental (TEI) i el Repositori administratiu de dades d’activitats econòmiques (RADAE).
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email 0 0 Flares ×