Autor Articles i estudis
10 febrer 2019 a 12:00

Modular la microbiota intestinal per influir en les conductes addictives

0 Flares 0 Flares ×
Bacteria images// Foto: Pixabay

Bacteria images// Foto: Pixabay

Aquest és l’objectiu d’un estudi que s’inicia a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques sota el lideratge de la Dra. Patricia Robledo, investigadora del Grup de recerca en farmacologia integrada i neurociència de sistemes. El projecte, que està és finançat pel Plan Nacional Sobre Drogas, avaluarà si un tractament amb probiòtics pot evitar el consum excessiu d’alcohol o prevenir-ne la recaiguda quan l’addicció ja s’ha desenvolupat.

“El consum excessiu d’alcohol indueix addicció i dependència, dos processos que han estat associats a canvis en múltiples sistemes de neurotransmissió en el sistema nerviós central. Aquestes alteracions poden persistir després de la desintoxicació i provocar la recaiguda quan apareixen estímuls associats al consum d’alcohol” explica la Dra. Patricia Robledo.

Els intestins i el cervell es comuniquen mitjançant un complex sistema de senyalització denominat eix intestí-cervell, on la microbiota té un rol fonamental. Diversos estudis han mostrat que l’alcoholisme i l’addicció a la cocaïna indueixen canvis en la composició de la microbiota intestinal, i altres estudis suggereixen que la microbiota intestinal podria influir en certa mesura en el desenvolupament de conductes addictives. No obstant això, encara no s’ha pogut demostrar si les modificacions de la microbiota induïdes per un consum crònic d’alcohol, podrien contribuir en els processos de recaiguda.

La recaiguda és un trastorn crònic i recidivant difícil de tractar i que suposa una gran càrrega per al sistema de salut pública. “En el nostre projecte treballarem amb models animals i estudiarem si l’optimització de la microbiota intestinal amb un tractament amb pre/probiòtics des de la gestació prevé el consum excessiu d’alcohol en l’adolescència i avaluarem si el tractament amb pre/probiòtics prevé la recaiguda quan ja s’hagi desenvolupat un patró de consum excessiu d’alcohol en la vida adulta” explica la Dra. Robledo. En els dos casos, l’estudi avaluarà també les possibles diferències existents entre mascles i femelles i es correlacionaran les modificacions conductuals amb canvis en sistemes de neurotransmissió implicats en aquests processos.

El consum d’alcohol en menors és un tema d’especial rellevància, ja que, darrerament, s’ha incrementat el percentatge de menors de 15 a 17 anys i dones joves que abusen de l’alcohol en grans quantitats durant poques hores, seguint un patró de consum per afartament que pot accelerar el procés addictiu. Lamentablement, actualment existeixen pocs tractaments que puguin prevenir el desenvolupament d’un consum excessiu d’alcohol i prevenir l’addicció en les poblacions més vulnerables, com són els adolescents i les dones joves.

La microbiota intestinal

La microbiota és la població de microorganismes (bacteris, virus i fongs, entre d’altres), que habita de manera simbiòtica al nostre organisme. La quantitat de bacteris que habiten al cos humà és del mateix ordre que el seu número de cèl·lules, i és en el colon on hi ha una concentració microbiana més elevada.

La composició de la microbiota s’estableix durant els primers anys de vida. Un cop establerta, la microbiota d’un adult és relativament estable, però poden haver-hi modulacions en la seva composició quan es produeixen alteracions de la dieta, canvis d’estil de vida, o l’ús de fàrmacs.

Existeixen múltiples evidències científiques que indiquen que la microbiota intestinal regula molts aspectes de la fisiologia del seu hoste. Així, una microbiota sana (eubiosi) contribueix a la salut global de l’hoste mentre que les alteracions en la seva composició (disbiosi) han estat associades al desenvolupament de múltiples patologies intestinals (síndrome de colon irritable, celiaquia, etc.) i extra-intestinals, tan diverses com malalties autoimmunes, cardiovasculars, al·lèrgiques o problemes cognitius i emocionals.
Diversos estudis demostren els efectes beneficiosos de l’ús de prebiòtics i probiòtics per al manteniment d’una microbiota sana. Així, els probiòtics són microorganismes vius que es troben a certs fermentats (com el iogurt, quefir, miso o kimchi, entre d’altres), o es poden consumir com a suplements alimentaris. Els prebiòtics, en canvi, són components no digeribles (fibres) dels aliments que promouen el creixement selectiu de bacteris autòctons beneficiosos de la microbiota. També hi ha aliments i complements que tenen una combinació de probiòtics i prebiòtics, que s’anomenen simbiòtics.

El coneixement sobre la microbiota intestinal ha crescut exponencialment en els darrers anys i tota la comunitat científica n’és conscient del gran impacte de la microbiota intestinal en la salut humana. Tot i això, encara queden moltes incògnites per desvelar sobre la interrelació entre la microbiota i el nostre organisme, que podrien ajudar a enfocar des d’un altre vessant el tractament de certes patologies.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email 0 0 Flares ×