Articles i estudis

Els augustiani, els patètics “palmeros” professionals de Neró

Claca Palmeros// Foto: wikimedia commons

Claca Palmeros// Foto: wikimedia commons

Campanya electoral. El candidat (o candidata) del partit X està en ple míting en un auditori, acompanyat per la militància i amb una gran quantitat de mitjans de comunicació; se sap que el noticiari de la tele farà una connexió en directe. És just en el moment en què entra en antena que, a un senyal, mentre el candidat està en plena arenga, i sense moure un dit, es produeix una gran ovació: han entrat en acció els coneguts com “palmeros”, gent del partit o afins a ell amb la finalitat de fer de claca, és a dir, a aplaudir quan el moment ho requereixi. Pot semblar una mica modern, però, aquesta forma de fer “ambient” en un entorn, el polític, en què és més fàcil que et caigui un tomàquet que no un aplaudiment, no és cosa de fa dos dies. De fet, l’emperador romà Neró, allà pel segle I dC, ja va organitzar un grup de persones dedicat únicament i exclusivament a aplaudir-lo i victorejar-lo, encara que no hi hagués ningú procliu a fer-ho. Es tracta dels augustiani.

Que els elogis són sempre més difícils d’arrencar de la gent que els retrets o el descontentament és una cosa que, en el món de la faràndula, es coneix prou bé. És en aquests moments, en què la gent no reacciona davant un acudit massa intel·ligent o massa dolent, que l’actor o actriu de torn es troba com davant de la dentadura d’un tauró afamat (veure El USS Indianapolis o el pitjor atac de taurons de la història). És, per evitar aquests moments incòmodes, en què el fracàs travessa l’ambient en forma d’estrident esclat silenciós, que arriba l’ajut de la claca en forma de sonora ovació, transformant el desastre més absolut en èxit rotund. No obstant això, una cosa és que ho faci un artista més o menys mediocre i una altra, molt més patètica, que l’utilitzi un polític com si fos un espectacle. Encara que, ben mirat, no deixa de ser un espectacle igual…

Sigui com sigui, l’emperador Neró (37 de C.- 68 dC) segons les cròniques de l’època, reunia ambdues “virtuts”, és a dir, era un polític dolent com ell sol i un artista més dolent encara. La gràcia és que en política aquest problema el va arreglar amb el “ordeno i mano” i, en el camp artístic, com no podia obligar a la gent a que li agradessin els seus versos, doncs també. Així les coses, quan es presentava a algun concurs, ja fos de poesia, de cant, d’interpretació o de curses de carros, a més de guanyar-los tots per la gràcia de Déu (a veure quin jutge era el maco que el deixava segon), donava l’ordre que no sortís ningú del recinte mentre que estigués ell actuant. La millor manera d’assegurar-se l’assistència, vaja. Però no en tenia prou…

Neró, per assegurar-se una ració generosa d’afalacs i visques en les seves aparicions -difícilment arrencaràs aplaudiments sincers si cantes pitjor que una gralla i obligues a la gent a veure’t vulgui o no- va ordenar la creació d’un grup d’aplaudidors que es dedicaria a aprendre tots els tipus d’ovacions que havia (les acclamatio) i que l’acompanyarien en totes les seves actuacions, ja fossin artístiques com polítiques. D’aquesta manera, va formar un grup d’unes 5.000 persones escollides entre melenuts i formosos cavallers romans -com eren d’estatus superior, la seva opinió tenia major validesa- els quals feien torns per acompanyar l’emperador allà on posés les seves imperials natges.

Els augustiani, encara que alguns eren incorporats a la força, cobraven per ovacionar Neró, de manera que eren autèntics “palmeros” professionals (els caps dels diferents grups arribaven a guanyar 40.000 sestercis) que destacaven per la seva joventut, força i gallardia al moment d’afalagar les orelles de l’emperador. Orelles que no es cansaven de sentir els continus afalacs i insistents ovacions a les actuacions líriques que segons sembla perpetrava i que feien convèncer els jutges -si no estaven ja prou convençuts- de les virtuts de Neró per guanyar el primer premi. No obstant això, no es limitaven a fer de claca als espectacles on acudien, sinó que també es dedicaven a seguir-lo en els discursos polítics (era molt mal orador i Sèneca li havia d’escriure els textos) o fins i tot a anar pel carrer en grups, aplaudint i cantant a plena veu les excel·lències de l’emperador per, a manera de “influencers”, així augmentar la popularitat de Neró entre la gent.

Sigui com sigui, el bon (i sempre excessiu) treball dels augustiani no va calmar els ànims als militars, senadors o al mateix poble davant les arbitrarietats polítiques i les excentricitats insuportables d’un personatge com Neró (veure Neró i el tros que li falta al Coliseu de Roma). Personatge caigut en desgràcia i que, encara que els “palmeros” no van deixar d’acompanyar-lo en tot moment, no van poder evitar que els insistents rumors de revolta per part dels seus generals, així com que no era un gran artista -totalment injustificats, és clar- li fessin suïcidar-se l’any 68.

Neró va acabar morint, i amb ell els seus augustiani, però, el costum de portar “palmeros” a aplaudir en els espectacles de dubtós èxit i als líders polítics que no ho mereixen, va quedar, transcendint fins als nostres dies. Uns dies, els actuals, en què la mediocritat s’ha tornat la norma, els aplaudiments enllaunats un costum i on ignorants polítics, plens de supèrbia, amb la bandera per única vestimenta i excèntrics com Neró, necessiten els seus propis augustiani (veure La Devotio Ibèrica o el costum hispà de seguir el líder fins la mort) perquè els aïllin d’una realitat que, encara que no ho vulguin veure, els detesta profundament.

Ireneu Castillo
@ireneuc


Tots els articles i estudis

Claca Palmeros// Foto: wikimedia commons

Els augustiani, els patètics “palmeros” professionals de Neró

Articles i estudis 18 octubre 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
juan juncosa AMIC//Foto Juan Juncosa

Comunicació

Articles i estudis 16 octubre 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
modelatge computacional LSD// Foto: upf

El modelatge computacional avançat del cervell explica els efectes del LSD

Articles i estudis 14 octubre 2018 a 12:00 0 comentaris
Llegir més ›
Somriure//Foto: bellezaactiva

En el Dia Internacional del Somriure t’ajudem a presumir d’ell

Articles i estudis 13 octubre 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Josep Antoni Llopart, director del saló Caravaning// Foto: AMIC

Josep Antoni Llopart director del Saló Internacional del Caravaning de Fira de Barcelona

Articles i estudis 13 octubre 2018 a 10:00 0 comentaris

L’entrevista d’AMIC

Llegir més ›
Llac Peigneur//Foto: www.videoblocks.com/video/lake-peigneur-louisiana-tnnk51

El desastre del llac Peigneur o l’error de punteria que va donar inici a la fi del món

Articles i estudis 11 octubre 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
juan juncosa// Foto: amic

4 temporada

Articles i estudis 9 octubre 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Estatines colesterol //https://medlineplus.gov

Un estudi qüestiona l’ús generalitzat d’estatines en majors de 75 anys i aposta pel tractament individualitzat

Articles i estudis 7 octubre 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
cosmètica Cruelty Free// Foto: bellezaactiva_amic

T’expliquem què hi ha de cert (i què no) en la cosmètica Cruelty Free

Articles i estudis 6 octubre 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
paràlisi del son l'esgarrifosa experiència//foto https://www.zsenne.be/artists/lea-petrass

La paràlisi del son, l’esgarrifosa experiència de l’entreson

Articles i estudis 5 octubre 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›

Més articles i estudis