Autor Cinema, teatre i televisió
27 Gener 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Charlie y la fàbrica de chocolate

Una aventura ben dolça

Charlie y la fábrica de chocolate

Charlie y la fábrica de chocolate

FANTÀSTICA. EE.UU. Estrena: 2005. Dirigida per: Tim Burton. Repartiment: Johnny Depp, Freddie Highmore, David Kelly, Deep Roy, Helena Bonham Carter, Christopher Lee. Duració: 116 min

Adaptació cinematogràfica de la novel·la de Roal Dahl. El film explica l’aventura que viu Charlie Bucket, un nen de família pobre, al guanyar un concurs per visitar la gegantesca fàbrica de xocolates Wonka. Però Charlie no estarà sòl a la visita, quatre nens més i els familiars l’acompanyaran durant l’aventura.

El film és la segona adaptació, en tota la història del cinema, del famós llibre de Roal Dahl. Tim Burton, fa de l’estètica de l’escriptor i de les seves novel·les, no va trigar en acceptar la proposta que li va oferir la Warner, a més que la seva forma de realització era la que, segons el meu parer, millor podria adaptar el món de fantasia plasmat en l’univers Wonka. Burton intenta fer una adaptació el més fidel possible però opta per afegir un passat a Willy Wonka per donar-li una raó a la seva excentricitat i al seu comportament.

Guió de John August (Big Fish, La novia cadàver,..) està ben treballat i seguint una coherència entre el present i els flashbacks, a més segueix el mateix estil que la resta de films de Burton. Hi ha diàlegs amb falta de substància i poc importants que s’haurien pogut eliminar per aprofundir en altres temes.

Johnny Depp, actor estrella del director, realitzar una interpretació espectacular en tots els sentits, des quan força els somriures fins a la més mínima intervenció que realitza. La de Highmore tampoc es queda curta, es nota que és un actor amb menys recorregut que Depp però tot i així defensa a la perfecció el seu personatge. Per altra banda, les interpretacions més fluixes són, principalment, les d’alguns dels acompanyants dels nens.

Com bé he comentat anteriorment, la trama i l’univers que Dahl va imaginar li va com anell al dit a Burton ja que li ofereix la possibilitat de tenir total llibertat per a la creació estrambòtica i burtoniana de l’interior de la fàbrica. Pel que es refereix a l’aspecte musical hi ha una disjuntiva: la quantitat de cançons ajuden a la narració però a la vegada fan perdre intensitat a la trama central; això, li serveix a Burton per donar corda a la seva imaginació i crear un ambient més acollidor i fantàstic.

Tot i que el film serveix per entretenir al públic transmet un rerefons familiar que ajuda a l’espectador a plantejar-se certs aspectes, és per això que recomano que adolescents i adults vegin el film i recordin el que és la família.

En definitiva, si l’estètica estrambòtica i fantàstica de Tim Burton us agrada aquest és un film imprescindible. Si per altra banda no ets fan del director ni del tàndem que forma amb Depp aprofita el film per passar una agradable estona en família i endinsar-te en un món ple ben dolç.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version