Autor Hockey patins
2 Març 2015 a 11:00

El CP Vic es corona un altre cop contra el Barça

Repeteix la gesta de fa sis anys i suma la seva quarta Copa OK

CP Vic-Barça Copa

El CP Vic va guanyar la quarta Copa OK de la seva història contra un dels favorits // Foto: Luis Miguel Velasco-FEP

CP VIC 2-1 FC BARCELONA

Vic: Grau, Roca, Rodríguez, Bancells, Ordeig –cinc inicial- Burgaya, Torres i Font

Barça: Sergi Fernández, Gual, Panadero, Pascual, Álvarez –cinc inicial- Reinaldo, Barraso i Marín

Gols: 1-0: Font (falta directa, 24′); 2-0: Torres (27′); 2-1: Panadero (31′)

Àrbitres: Sandoval i Sanz

Ha estat la Copa dels somnis pel Club Patí Vic. Poca gent per no dir ningú imaginava que tindria un final com el d’ahir: dolç. Dolç perquè els de la capital d’Osona van guanyar la quarta Copa OK de la seva història en una edició en la que no aspiraven a fer-ho. Això sí: eliminar al vigent campió, el Vendrell, als quarts de final i a un dels dos favorits d’enguany, el Liceo, en semifinals i amb un gol d’or donava dret a tot. I la gesta va acabar per consumar-se, doncs els de Ferran Pujalte van superar al Barça a la final en un autèntic partidàs.

Tornaven a veure’s les cares els dos equips després de sis anys. En aquella ocasió el Vic es va imposar per idèntic resultat al d’ahir. Si s’hagués jugat en unes altres circumstàncies la final segurament hagués estat més decantada del costat blaugrana, però el camí tant de vigatans com de culers igualava molt les coses. Igualat també va ser el partit ja que, per sobre de tot, va ser una batalla física en la qual tots dos equips van arribar amb forces als instants finals.

Molt de treball pels dos porters a la primera meitat i oportunitats per ambdues bandes. L’encert va caure del part del Vic, que va marcar dos gols psicològics. El primer d’ells de falta directa de l’especialista en la matèria, Ferran Font, a pocs segons de la mitja part, fet que va donar avantatge al final dels primers 25 minuts. La sorpresa, l’enèsima sorpresa en una Copa OK, s’estava començant a fabricar.

Un Carles Grau imperial

A la represa el Vic va donar el cop gairebé definitiu a la final. Torres va marcar el 2-0 als dos minuts de la segona part i el Barça es quedava molt tocat ja que havia encaixat els dos gols en moments crucials, just abans i just després del descans. Però els homes de Ricard Muñoz no es van rendir i quatre minuts més tard Panadero va retallar diferències. Era el minut 31 i encara hi havia partit.

El que va seguir al gol blaugrana va ser una autèntica batalla esportiva sense cap dominador. Constants anades i tornades, ocasions a dojo i un ritme que no feia més que augmentar. A mesura que passaven els minuts els de Ferran Pujalte esperaven cada cop més en camp propi al Barça i el porter vigatà Carles Grau va acabar d’assegurar el títol amb les seves parades.

Amb la botzina final l’esclat d’alegria dels integrants del CP Vic i la seva afició, majoria absoluta al pavelló de Blanes, va ser majúscul. Sis anys després la Copa OK va tornar a la capital osonenca. I no només la Copa, també l’MVP del torneig. Aquest se’l va endur el porter Carles Grau, decisiu a la semifinal i a la final amb les seves intervencions.

Switch to mobile version