Autor Ensenyament
27 Març 2015 a 13:00

Jesús Maraña, Josep Ramoneda i Josep M. Martí Font debaten a la UVic sobre els límits de la llibertat d’expressió

L’acte va coincidir amb l’aprovació de la ‘Llei Mordassa‘ a les Corts

D'esquerra a dreta: Jesús Maraña, Raúl Martínez, Josep Ramoneda i Josep M. Martí // Imatge cedida per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.

D’esquerra a dreta: Jesús Maraña, Raúl Martínez, Josep Ramoneda i Josep M. Martí // Imatge cedida per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

Ahir dijous, 26 de març, tot coincidint amb el dia en què les Corts espanyoles van aprovar la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a ‘llei mordassa, es va celebrar al campus de Vic de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya la taula rodona ‘La llibertat d’expressió, a debat’, un acte coorganitzat entre la Facultat d’Empresa i Comunicació i l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC).

L’acte va comptar amb tres periodistes d’excepció: el director del diari digital InfoLibre.com, Jesús Maraña; el periodista i filòsof Josep Ramoneda; i el també periodista Josep M. Martí i Font, excap de la secció d’Opinió i Cultura del diari El País. va substituïr Marc Vidal, cap d’Internacional de l’Ara, que finalment no va poder assistir.

Josep Ramoneda defensa que la paraula s’ha de protegir malgrat que pugui ofendre, i per això va afirmar que “la llibertat d’expressió és el dret més fonamental de tots”, del qual se’n deriven altres llibertats com la de manifestació o la de reunió. Ramoneda es va  mostrar molt contrari, coincidint amb els altres membres de la mesa, amb la voluntat dels governs de tractar els conflictes sobre llibertat d’expressió per la via d’endurir el codi penal, cosa que a la llarga, “lluny de protegir-la, la retalla”.

Jesús Maraña, director d’Infolibre.com, una publicació que se sustenta gràcies a petits inversors, va manifestar, en relació als fets de Charlie Hebdo, que “la blasfèmia pot existir només en països en què el religiós s’imposa al laic”. També ha fet un avís en l’ús interessat que solen fer els governs d’aquests conflictes per imposar un major control sobre la població. Maraña va parlar dels drets i deures del periodista i va criticar la voluntat dels mitjans de crear confusió tot  diluint la frontera del que és informació i opinió.  El periodista, segons Maraña, a més dels límits a la llibertat d’expressió “clàssics”, en té altres d’afegits com els ideològics o els economicofinancers del mitjà on treballa, i va reclamar que “si un banc condiciona la línia editorial d’un diari, el lector, com a mínim, n’ha de ser conscient”.

Per la seva banda, Josep M. Martí, va parlar de la paradoxa de reivindicar la llibertat per a un mateix i negar-la als enemics, cosa que han fet reiteradament les cultures colonialistes. També va  afirmar que “ser lliure té un preu” i que “revoltar-se contra la legalitat per una cosa que es creu moral és feina del ciutadà”.

Com a conclusió del debat es podria escollir una de les idees aportades per Maraña: que cal fer pedagogia a les escoles sobre tenir sentit crític i aprendre a distingir la calúmnia de la veracitat, en comptes d’endurir les lleis per reduir la criminalitat.

Switch to mobile version