Autor Cultura
18 Març 2015 a 14:00

Les Caramelles del Roser han estat declarades element festiu patrimonial d’interès nacional

Les celebracions són originals de Sant Julià de Vilatorta

Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta // Imatge del twitter de l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta

Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta // Imatge del twitter de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta

El Govern de la Generalitat ha acordat declarar Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta com a element festiu patrimonial d’interès nacional, així com inscriure la declaració de l’element festiu patrimonial d’interès nacional en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Les Caramelles van néixer a finals del segle XVI i a Sant Julià de Vilatorta han perdurat en la seva forma original. Gràcies a la indumentària, la intervenció instrumental i una música popular molt pròpia, així com al fet d’haver-se transmès de generació en generació de forma ininterrompuda, fa que siguin mereixedores de ser declarades element festiu patrimonial d’interès nacional segle XVI. Així ho preveu el Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya.

La finalitat d’aquest acord de govern és assegurar la preservació, protecció i promoció, mitjançant un reconeixement especial, de Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta com a manifestació de la cultura tradicional catalana d’especial arrelament i rellevància, i adequar-lo a les categories previstes al Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya.

Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o ‘caramellaires’ eren grups d’infants o d’adults que sortien a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S’acompanyaven d’instruments diversos i recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, principalment ouades, el mateix dia, a la tarda, o uns quants dies més tard.

Switch to mobile version