Autor Cinema, teatre i televisió
21 Abril 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: El niño

El niño encara ha de madurar

El niño

El niño

THRILLER. España. Dirigida per: Daniel Monzón. Repartiment: Luis Tosar, Jesús Castro, Eduard Fernández, Sergi López. Duració: 135 min

Què passa si combines una mica de cinema d’acció de Hollywood amb actors espanyols? Doncs que el resultat és El niño un film amb molta ambició però amb un resultat poc favorable. Monzón presenta dues histories del món de la droga però amb posicions oposades. Per una banda estan El Niño i El Compi, dos joves que s’endinsen en el món del narcotràfic; i per l’altra banda estan Jesús i Eva, dos agents de la policia antidroga. La presentació d’un món des de visions diferents és recolzada per dos indrets amb paisatges oposats: les vistes exòtiques de Ceuta i Melilla en contrast amb els escenaris “quotidians” de la península. Aquestes imatges aporten una visió crua del món del narcotràfic, no la estereotipada que la industria de Hollywood proporciona majoritàriament, aquella on els narcotraficants viuen rodejats de riqueses i mai són atrapats pels policies.

Entretant la trama central d’ambdues històries, aparentment paral·leles, és versemblant fins el punt de poder-hi trobar similituds amb casos reals, les trames secundàries, principalment l’amorosa entre El Niño i la germana del narcotraficant, fan perdre gran part de la credibilitat i provoquen la sensació d’haver estat incloses sense un objectiu narratiu clar. Però no només les trames fan perdre versemblança a El niño, l’actuació del propi Niño inexpressiu en tot moment, inclòs quan topen amb tot tipus d’obstacles.

Monzón sap com combinar l’essència del cinema d’acció de Hollywood amb el realisme del cinema espanyol. Mentre en una escena es mostra una llanxa motora perseguida per un helicòpter, en una altre es presenta l’acció policial de la patrulla antidrogues que no obté els resultats desitjats. Tot i que Monzón del film hagi produït escenes d’acció pròpies del panorama comercial americà la quantitat excessiva de plans curts que utilitza deixen entreveure que en certes escenes, com les persecucions amb cotxe, el director no tenia la destresa suficient el que ocasiona que hi hagi grans contrastos amb altres escenes on els plans són més atrevits i oberts. Monzón dirigeix un film amb pretensions de ser una producció espanyola similar a la de Hollywood però es queda enmig del camí.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version