Autor Cultura
23 Abril 2015 a 09:00

Diada de Sant Jordi

L’origen de la celebració

Sant Jordi, bronze d'Emili Colom // Imatge extreta de Wikipedia (Autor: Xavier Caballé)

Sant Jordi, bronze d’Emili Colom // Imatge extreta de Wikipedia (Autor: Xavier Caballé)

Avui, 23 d’abril, és Sant Jordi, patró de Catalunya. Del personatge de Sant Jordi pràcticament no hi ha dades als arxius històrics, cosa que fa dubtar de la seva existència. Però el culte cap al Sant, al qual l’emperador Dioclecià va fer assassinar per haver-se declarat cristià, l’any 303. Per tal de resseguir les vides dels màrtirs, els estudiosos consideren que és imprescindible disposar d’una acta martyrium vàlida, però en el cas de Sant Jordi, totes tenen defectes, ja que no són coetànies i els fets que relaten són força inversemblants.

El martiri de Jordi, després de negar-se a rendir culte al déu Apol·lo, renegar de soldat i repartir les riqueses entre els pobres, es va allargar durant 7 anys, un període en què va ressucitar tres vegades i va patir innombrables turments – cops amb malls de ferro, graelles roents, plom fos, pedres sobre el cap, entre d’altres – i, a més, realitzava miracles, com per exemple veure els seus botxins morir cremats abans de decapitar-lo, quan finalment va morir.

L’acta martyrium de Jordi va ser considerada apòcrifa pel papa Gelasi l’any 496. La propagació del culte, però, ja havia començat i no va parar d’expandir-se, cosa que va ser possible per la permissivitat religiosa de l’emperador Constantí. A Catalunya, es van estendre diverses llegendes en què Jordi intervenia en algunes batalles al costat dels comtes catalans, també és invocat pels Almogàvers… La festa de Sant Jordi es va generalitzar a Catalunya a meitat del Segle XV, i el seu patronatge ja és esmentat a principis del mateix segle.

Pel què fa a la llegenda més coneguda de Sant Jordi i el drac, els orígens es poden situar a Egipte, però també beu d’altres fonts paganes: de fet, el mite del cavaller que mata el drac és una de les primeres epopeies de la civilització: n’hi ha a la cultura mesopotàmica, la persa… Així doncs, que la figura de Sant Jordi fos la síntesi d’un cúmul de veneracions paganes és possible que fos la causa per al gran crític del màrtir, el papa Gelasi que va declarar apòcrifes les acta martyrium abans esmentades. Segons la llegenda, el cavaller Sant Jordi va salvar una princesa d’una mort segura, matant un drac, i alliberant-la així del sacrifici. D’aquí vindria la consideració del Sant com el patró dels enamorats.

I sobre la tradició de regalar-se un llibre i una rosa en el dia que és considerat el Dia dels Enamorats, l’arrel es trobaria en les festes cavalleresques celebrades per les classes aristocràtiques, on les dames rebien flors com a obsequis. La data de Sant Jordi, que coincideix amb el Dia del Llibre, per la commemoració de la mort de Miguel de Cervantes, fa que també sigui tradició comprar i regalar llibres en aquesta Diada on la cultura és la protagonista.

Bona Diada de Sant Jordi a totes i a tots!

Switch to mobile version