Autor Cinema, teatre i televisió
12 Maig 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Mulan

Una nova princesa Disney

Mulan

Mulan

ANIMACIÓ. EE.UU. Estrena: 1998. Dirigida per: Barry Cook i Tony Bancroft. Duració: 88 min.

Actualment les princeses que presenta la industria Disney estan plenes de coratge i ja no cerquen l’amor de la seva vida, sinó que busquen la seva llibertat. A més, el seu caràcter ja no és dèbil i infantil, ha donat un gir brusc cap a la valentia i la força. A l’actualitat Disney ha estrenat Brave i Frozen, clars exemples de la “nova princesa” però aquest tipus de personatge femení ja va aparèixer l’any 1998 quan es va estrenar Mulan, el film que adapta la llegenda xinesa de Hua Mulan, una noia jove que es disfressa d’home per ocupar el lloc del seu pare a l’exèrcit.

El film és un clar exemple de com en una societat dominada pels homes, una noia aconsegueix trencar els estereotips. Aquest és un tema molt recurrent a la societat actual on a cada cantonada s’escolta alguna dona cridant per la igualtat de sexes. És per això que per molt que el film s’hagi realitzat més de 15 anys enrere tracta aspectes que actualment estan molt vigents.

Mulan no només és un film innovador per la temàtica sinó que a més recupera el gènere èpic dins els films de Disney, productora que, en aquells anys, semblava estancada en el gènere romanç i de comèdia, principalment. La pel·lícula, el que fa, és mantenir ambdós gèneres presents però donant més protagonisme a la batalla i a la valentia de la protagonista.

S’interpreta al film com una reivindicació de la figura de la dona a la societat però més concretament a la societat xinesa, una societat on la figura femenina viu per la masculina. La comunitat asiàtica es veu ben representada durant els primers minuts del metratge, des que Mulan es presenta a l’acadèmia per demostrar si és una noia digna de ser casada, fins al moment en que la protagonista intenta convèncer el seu pare que no vagi a la guerra a causa de la seva feble salut.

El mateix any de l’estrena el film va ser nominat, tant a Oscar com a Globus d’Or, com a Millor Banda Sonora. La música és un element molt peculiar del film ja que mescla ritmes occidentals amb orientals a la vegada que dinamitzen el film fent-lo més amè i entretingut.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version