Autor Societat
24 Juny 2015 a 16:00

Un 70% de persones que surten de la presó a Catalunya no torna a ingressar-hi

La taxa de reincidència penitenciària disminueix 10 punts

Presentació de l'estudi sobre reincidència penitenciària

Presentació de l’estudi sobre reincidència penitenciària // Imatge del web de la Generalitat de Catalunya

Segons apunta la recerca 2014 de la reincidència penitenciària presentada pel Departament de Justícia, realitzada pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, set de cada deu persones que surten de la pressió no han tornat a ingressar-hi per un nou delicte. Una dada que representa el descens de fins al 30,2% dels excarcerats que reingressen a presó per un nou delicte.

L’estudi, que ha analitzat una població de 3.214 persones que van finalitzar la seva condemna l’any 2010, és la quarta recerca de reincidència penitenciària dels excarcerats a Catalunya des que se’n va presentar la primera l’any 1992. L’última data de l’any 2008, quan la taxa de reincidència penitenciària es situava llavors en el 40,3%; és a dir que quatre de cada deu persones que estaven ingressades a la presó l’any 2002 havien ingressat per un delicte comès amb posterioritat a la seva excarceració.

En resum doncs, la taxa de reincidència s’ha reduït en 10 punts, essent aquest 30,2% la taxa més baixa des del 1992 en què es va presentar la primera anàlisi. El coautor de la recerca i responsable d’investigació social i criminològica del CEJFE, Manel Capdevilla, va apuntar que el descens de la taxa de reincidència penitenciària pot sustentar-se en diverses hipòtesis. Capdevila es va referir, com a factors externs, al “descens de la taxa de criminalitat a Catalunya – per exemple, els delictes comesos per cada 1.000 habitants se situava l’any 2011 en un 70,71% que al 2014 era de 65,34”. D’altra banda, també va remarcar el fenomen estudiat per experts europeus que descriu un augment dels sistemes de seguretat en els delictes menors.

Altres hipòtesis apunten al canvi del perfil de l’excarcerat, i les darreres fan referència a la gestió penitenciària i al tractament dels interns. Aquestes apunten a la creació dels nous equipaments penitenciaris, una gestió que s’ha vist potenciada amb l’obertura de Puig de les Bases, el 2014, i que es veurà reforçada amb la posada en marxa de Mas d’Enric abans d’acabar l’any.

També a la creació de cinc noves unitats dependents externes per a toxicomanies, un increment de persones als tallers productius del CIRE, i als ajuts econòmics per a la sortida dels interns mitjançant els convenis amb entitats i als ajuts als interns i les seves famílies.

Pere Soler, director general de Serveis Penitenciaris, durant la presentació d’aquest estudi va manifestar que es tracta d’una “molt bona dada”, i va afegir que “estudis com aquests ens permeten saber on som i cap a on hem d’anar a l’hora de dissenyar les nostres polítiques penitenciàries”. En aquest sentit, Soler va remarcar que és una bona eina per avaluar sistemes i per incidir en determinats col·lectius.

En aquesta mateixa línia, es va manifestar la nova directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Bibiana Segura, que va remarcar que aquest estudi s’ha convertit en un “mecanisme bàsic del Departament de Justícia per constatar l’eficàcia de les polítiques d’una manera empírica, científica i objectiva”.

Soler també va lamentar que “tot i que Catalunya disposa d’un molt bon sistema penitenciari, no podem, de moment, legislar sobre la normativa penal i penitenciària o la Llei d’estrangeria. Això dificulta la potenciació del medi obert en els centres penitenciaris i no afavoreix la reinserció”.

Algunes de les dades extretes de la recerca són, per exemple que, els excarcerats que reincideixen triguen una mitjana de 336,14 dies a reingressar a presó per una nova causa; que el 65% dels reincidents ho fa dins el primer any de la seva excarceració, mentre que al llarg del segon any, puja al 87%; que el delicte principal més comú en la primera reincidència és un delicte contra la propietat en un 60,2% dels casos; i que la mitjana d’ingressos penitenciaris posteriors és de 2,2.

L’estudi també revela que el perfil de les persones amb una taxa més baixa de reincidència són els interns que han sortit en llibertat condicional, els que han sortit en tercer grau, i els qui han gaudit de permisos penitenciaris ordinaris. Per delictes, els menys reincidents són els condemnats per delictes de drogues, delictes contra la llibertat sexual, contra les persones, i els condemnats per violència de gènere.

Per contra, el perfil amb les taxes més altres de reincidència són els que han tingut més de cinc ingressos anteriors, els que han comès un delictes contra la propietat, els que compleixen una pena de responsabilitat subsidiària per impagament de multa, els estrangers de la resta d’Europa i els asiàtics, i els que no han gaudit de permisos penitenciaris ordinaris.

Switch to mobile version