Autor Opinió
23 Octubre 2015 a 12:00

La norma ISO 9001 de gestió de qualitat

El passat 23 de setembre va sortir publicada la darrera actualització de la norma ISO 9001 de gestió de la qualitat

Carla Vintró Sánchez // Imatge cedida per la UManresa

Carla Vintró Sánchez // Imatge cedida per la UManresa

Un sistema de gestió de qualitat es pot definir com un conjunt de procediments a través dels quals s’administra de forma ordenada la qualitat en una organització. Serveix com a mecanisme de regulació de la gestió de l’empresa en tot allò que està relacionat amb els objectius de qualitat fixats i adopta una orientació de millora contínua envers la satisfacció dels clients i de totes les parts interessades. La norma ISO 9001 no és específica per a un producte en concret i no especifica com s’han de desenvolupar els processos d’assegurament de la qualitat, sinó que guia les organitzacions en la definició de la qualitat i en la documentació relacionada. L’objectiu és, en definitiva, garantir que l’empresa disposi dels recursos i sistemes necessaris per proporcionar als consumidors la qualitat esperada en els productes i serveis que s’ofereixen.

La norma ISO 9001 ha passat ja per quatre actualitzacions des de l’any 1987 i ha adoptat cada vegada un enfocament més pràctic. Originalment, la norma estava dissenyada pensant en organitzacions productives i era, per  tant, difícil d’aplicar en empreses de serveis. Més endavant es va introduir l’enfocament basat en processos, que parteix del principi que un resultat s’aconsegueix més eficientment quan les activitats i els recursos relacionats es gestionen com un procés. Les diferents actualitzacions de la norma han anat donant més importància a les necessitats específiques dels diferents sectors, de manera que la norma és aplicable tant en empreses productives com en empreses de serveis.

Els estàndards de gestió de qualitat són d’aplicació voluntària des d’un punt de vista legal, tot i que en nombrosos casos s’han convertit en obligatoris des d’un punt de vista competitiu, principalment fruit de les exigències dels clients i de les pròpies pressions del mercat competitiu. De fet, en nombroses ocasions s’ha pres la decisió d’implantar-los basant-se en la teoria de “els altres ho han fet”. Precisament, Joseph Juran, un dels majors exponents de la gestió de la qualitat, il·lustra aquesta idea quan diu que els estàndards ISO 9001 són voluntaris, no són un requisit legal per vendre productes a mercats estrangers, sinó un requisit a complir per qualsevol organització que vulgui vendre els seus productes en el mercat europeu i internacional.  L’autor conclou que la certificació ISO 9001 s’ha convertit en una llicència de facto per competir en els mercats globals. Tan és així que, a dia d’avui, la norma ISO 9001 acumula més de 900,000 certificats a nivell mundial i s’ha convertit en el model més seguit per l’assegurament de la qualitat en la planificació, disseny, producció i servei  per part d’empreses de qualsevol sector.

La nova ISO 9001:2015 incorpora canvis importants i un dels més destacats és la inclusió de la gestió del risc. Per altra banda, la nova versió ja no parla de “documents”, “registres”, “processos documentats”, etc., quan fa referència al sistema documental, sinó que, amb la intenció de fer el sistema de gestió més flexible, utilitza el terme genèric “informació documentada”, i és l’empresa la que ha de decidir el grau necessari d’informació documentada que requereix per garantir l’efectivitat del sistema de gestió. L’estructura de la norma queda definida en 10 apartats: 1. Abast; 2. Referències normatives; 3. Termes i definicions; 4. Context de l’organització; 5. Lideratge; 6. Planificació; 7. Suport; 8. Operacions; 9.Avaluació del rendiment; i 10. Millora.

La norma ISO 9001:2015 ja es pot implantar en les empreses i existeix un període de transició de 3 anys per a aquelles que tinguin un certificat ISO 9001:2008 vigent.

Carla Vintró Sánchez

Professora col·laboradora dels Estudis d’Empresa del Campus Manresa de la UVIC-UCC i de l’EPSEM

Switch to mobile version