Autor Cinema, teatre i televisió
26 Gener 2016 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Nosferatu

Expressionisme alemany

Nosferatu

Nosferatu

TERROR. ALEMANIA. Estrenada: 1922. Dirigida per: F. W. Murnau. Repartiment: Max Schreck, Alexander Granach, Gustav von Wangenheim. Duració: 91 min

Actualment quan pensem en els vampirs ens venen al cap adolescents plens d’hormones que tot i ser besties capaces de matar enamoren a qualsevol dona. Pocs recorden el vampir original de Bram Stoker, aquell que el director per excel·lència de l’expressionisme alemany, F.W. Murnau, va plasmar l’any 1922 amb Nosferatu.

A l’any 1838 a Wisborg un agent immobiliari és enviat a Transilvania per tancar un negoci amb el comte Orlok. La primera nit que l’agent immobiliari passa al castell,  es desperta amb dues marques al coll, a les quals no dóna importància fins que descobreix que el comte Orlok és un vampir.

El film és una obra clau de l’expressionisme alemany i un clàssic del cinema de vampirs on la interpretació i la caracterització de Max Schreck és la raó del terror tant intens que transmet. Nosferatu és un film mut i amb blanc i negre que no necessita de paraules per explicar una història tant terrorífica i poètica com la que F.W. Murnau va dirigir.

El nom del film va ser modificat de la novel·la per tal de no pagar drets d’autor. Després d’uns anys la viuda d’Stoker va aconseguir que es reconegués com a adaptació. Arrel de la demanada van destruir-se totes les còpies.  Per aquesta raó actualment es conserven molt pocs negatius.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version