Autor Articles i estudis
7 Gener 2016 a 18:00

El Krak dels Cavallers, l’esperit dels croats a Síria

El Krak dels Cavallers, l'esperit dels croats a Síria // Imatge Wikimedia Commons

El Krak dels Cavallers, l’esperit dels croats a Síria // Imatge Wikimedia Commons

El conflicte de Síria, si bé ha agafat una extraordinària dimensió últimament, en realitat és la mostra que el conflicte armat és un mal endèmic al Pròxim Orient des fa mil·lennis. I és que, si bé la memòria històrica és absolutament necessària perquè la societat no torni a repetir els errors comesos anteriorment, quan aquesta memòria està esbiaixada pels interessos d’uns i altres, i fonamentada en capes i capes d’odi i sang, potser no vindria malament una mica de reconfortant amnèsia. En el cas de Síria, el Daesh, en un clar exemple d’aquest mal ús de la memòria històrica, està arengant als seus fanàtics partidaris contra els “croats” que volen atacar-los, tractant a tots els països que lluiten contra ells com si fossin els cavallers francs que fa 900 anys lluitaven pel control de Terra Santa. Salvant els paral·lelismes que la geopolítica mundial ha repetit una i altra vegada a la zona, s’ha de reconèixer que de tots els conflictes que hi ha hagut en aquelles terres, les Croades han estat les que més senyal han deixat. I una d’aquestes senyals indelebles al pas dels segles que els croats van deixar a Síria, i que avui, talment com a l’Edat Mitjana, ha estat focus de batalles, és la imponent fortificació del Krak dels Cavallers.

A uns 30 quilòmetres de la costa mediterrània i a 10 escassos de la frontera amb el Líban, en un estratègic turó, trobarem l’anomenat Krak dels Cavallers, una de les múltiples edificacions que durant l’Edat Mitjana van construir els soldats europeus que van lluitar per mantenir els Sants Llocs sota control cristià. No obstant això, aquest castell és especial, ja que, a més de la seva fama d’inexpugnable, és un dels millors exemples de construccions militars medievals que es conserven en l’actualitat… i un autèntic símbol de la convulsa època de les Croades.

La història del Krak dels Cavallers (del siríac “Karak”, fortalesa) arrenca des de la més llunyana antiguitat, tenint en compte que el turó, d’uns 750 metres d’altura, es troba en una zona estratègica que comunica l’interior de Síria amb la costa i el Líban. Aquesta situació clau va fer que des d’antic servís com a guaita fortificada de la zona, sent ampliat cap a l’any 1033 per donar cabuda a una guarnició d’origen kurd, rebent el nom de “Hisn al-Akrad” (Fortalesa dels Kurds). Amb tot, l’arribada dels Creuats faria canviar les coses radicalment.

El 1099, a la Primera Croada, les tropes franques de Raimon IV de Tolosa expulsen a la guarnició kurda, però no seria fins al 1110, en què Tancred de Galilea (regent d’Antioquia) la pren finalment i hi instal·la una guarnició franca a les ordres del Comte de Trípoli. Després de rebutjar diversos atacs musulmans, al 1142, Raimon II de Trípoli cedeix la fortificació a l’Ordre dels Hospitalaris, la qual s’encarrega des de llavors del seu manteniment i d’una sèrie d’impressionants reformes arran de dos terratrèmols (1157 i 1170) que li confereixen la seva forma actual.

El Krak, ocupant una superfície de 8,8 hectàrees, va ser pensat com a caserna fortificada i està formada per una edificació emmurallada interior, on els murs de fins a 25 metres de gruix protegien el complex on vivia la guarnició de monjos-soldat. Aquesta guarnició, que podia arribar a ser de 2.000 persones, disposava d’una capella i uns magatzems excavats a la roca que li permetia -almenys en teoria- resistir un setge de fins a 5 anys.

A aquesta primera edificació, posteriorment se li va afegir un anell exterior de sòlida muralla de 9 metres d’alt i que, separada entre 15 i 20 metres de l’edificació principal, feia de fossat i impedia l’acció de les catapultes i altres armes de setge de l’època. Aquesta sensacional fortificació va aguantar tots els atacs de les tropes musulmanes durant més d’un segle.

A la fi del segle XIII, els comtats cristians que encara resistien les escomeses musulmanes a Terra Santa estaven en franca decadència si bé es defensaven amb ungles i dents i amb sanguinaris mètodes, el que portava els musulmans a témer-los per l’extremat fanatisme religiós que posaven per defensar la seva fe. O dit d’una altra manera, que per als musulmans de l’època, els creuats eren els ISIS del moment. En aquest context, el Krak dels Cavallers no quedava al marge i la pèrdua dels territoris dels quals cobrava tribut debilitaren el seu poder econòmic, polític i, per tant, el militar.

En 1271, el sultà Baibars I es va presentar davant el Krak i el va posar en setge. Després de 30 dies de lluites, on si bé va aconseguir obrir una bretxa a la muralla exterior, no va poder fer rendir als 300 creuats que a ella s’hi parapetaven, va decidir usar -per una vegada i sense que servís de precedent- la intel·ligència.

Per aconseguir que la guarnició cristiana claudiqués, va redactar una carta falsa en què el Gran Mestre dels Templers comminava els assetjats a rendir-se. Curiosament, l’estratagema va funcionar, i els croats, després de negociar amb el líder mameluc que els perdonaria la vida a canvi de tornar als seus països d’origen, van lliurar la plaça a les tropes musulmanes. La rendició, a la qual tant els cristians com Baibar van complir la seva paraula, va significar el final de l’ocupació cristiana d’aquella emblemàtica edificació.

A partir de la fi de les croades, el castell va perdent la seva importància progressivament, quedant al marge de totes les confrontacions posteriors, sent utilitzat per ubicar una sèrie d’habitatges i com a residència del governador. Això va permetre la seva perfecta conservació fins a 1920 en què la zona passa a control francès i els arqueòlegs ho recuperen com a patrimoni històric, sent un dels principals llocs turístics de Síria. Això va fer que fos declarat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2006.

En l’actualitat, a causa de la Guerra Civil de Síria, el Krak dels Cavallers no és un lloc excessivament fàcil de visitar. A part del problema de trobar-se enmig del “fregat” sirià, el castell ha patit la guerra a les seves pròpies pedres, a causa que entre 2012 i 2013 la zona va ser camp de batalla de les tropes de Baishar Al-Assad i els rebels de l’Exèrcit Sirià Lliure. Això va significar que el Krak, en estar ocupada per una guarnició rebel, fos bombardejat per terra i per aire, produint seriosos desperfectes a la seva estructura gòtica.

Sigui com sigui, el Krak dels Cavallers encara continua en peu, malgrat totes les vicissituds hagudes durant els segles. Hauria estat bé que, en un context de guerra moderna, en què les fortificacions de fa 1.000 anys no són cap defensa per les armes d’avui dia, els contendents haguessin deixat al marge un tresor arquitectònic com aquest, però demanar a l’ésser humà que reflexioni, potser és el més semblant que hi ha a demanar la lluna en un cove. Amb tot, i si ho pensem bé, potser no hi hagi res més congruent per a un patrimoni militar de ser destruït en un ambient bèl·lic, ja que al cap i a la fi, per això va ser construït. Almenys el seu final és més digne que el de ser destruït ignominiosament per un ajuntament per pura corrupció urbanística.

Qui vulgui veure, que hi vegi.

Ireneu Castillo

Switch to mobile version