Autor Món animal
22 Febrer 2016 a 18:00

Els gossos a la intervenció infantil

Els gossos a la intervenció infantil // Imatge Indicans

Els gossos a la intervenció infantil // Imatge Indicans

Actualment ja són moltes les associacions i institucions que incorporen els gossos com a part fonamental de l’equip assistencial. Un exemple d’aquestes és l’Hospital Sant Joan de Déu, el primer en tot l’estat en comptar amb una unitat específica d’intervenció assistida amb gossos. Tots els animals poden ser una gran font de motivació i vitalitat, però els gossos són un dels millors col.laboradors a l’hora d’ajudar a persones sotmeses a llargs tractaments mèdics a conservar o recuperar les forces per a seguir lluitant. També podem trobar gossos en un gran nombre de centres per a gent gran, penitenciaris, o d’atenció a la discapacitat, entre d’altres.

En l’àmbit de la salut mental, també existeix una àmplia història en la incorporació de gossos en l’equip terapèutic, sobretot en atenció a la infància. Si ens remuntem a l’any 1953, trobem a Boris Levinson, Psiquiatre Infantil, qui va observar com la interacció espontània amb el seu gos li facilitava enormement la interacció inicial amb un pacient difícil.

L’evolució d’aquestes pràctiques s’ha vist poc recolzada per la dificultat de traduir les anècdotes individuals en dades numèriques contrastables. Tot i així, cada cop més professionals i famílies confien en aquest recurs terapèutic que hauria de ser sempre rigorosament dirigit per un professional especialitzat.

Què ens pot aportar la intervenció psicològica assistida per un gos degudament entrenat?

Un professional de la salut o de l’educació format en intervenció assistida amb animals afegeix a les seves competències la capacitat d’incorporar en el seu equip un animal amb funció d’eina terapèutica complementària al seu treball habitual.

Les àrees en què un gos pot ser útil per tal d’enriquir les intervencions en l’àmbit de la psicologia infantil són diverses, com a exemples:

Higiene:

A través de veure de quins aspectes hem de tenir cura en el gos podrem veure’ns reflectits i anar traspassant els comportaments i les actituds relacionats amb la higiene a nosaltres mateixos.

Habilitats socials i vincle:

A través de relacionar-nos amb el gos podem veure’ns involucrats en una relació de confiança i afecte amb un altre ésser viu. Poc a poc, podrem aprofitar aquest vincle per tal de relacionar-nos millor amb persones properes o desconegudes (podem passejar amb el gos i explicar-los coses sobre ell a persones que trobem). A través de la interacció rutinària amb l’animal, podrem anar entenent com funcionen els rituals de salutació i comiat de les persones així com altres aspectes de les relacions que en alguns casos ens costen d’aprendre.

Aprenentatge lecto-escriptura:

En els casos en què el gos és una font d’interès important per als nens i nenes, podem aprofitar la seva presencia o absència per tal de generar un motor d’acció. A través d’exercicis com explicar contes al gos (que no jutja ni corregeix errors), escriure-li cartes o treballar fort per tal que pugui seguir venint amb nosaltres podem millorar alguns aspectes relacionats amb l’aprenentatge.

Memòria i concentració:

Per a nens i nenes amb dificultats per a mantenir l’atenció centrada en activitats concretes, podem aplicar el gos com a estímul que ens permeti generar en ells la motivació per aprendre’n, desenvolupar la capacitat de recordar diverses ordres, vocabulari, accions consecutives, espera, paciència i fins i tot tolerància a la frustració.

Motivació per la intervenció:

Alguns nens i nenes poden veure’s desbordats per aspectes que els costen especialment o pels que no tenen interès per avançar. La presència del gos en la intervenció pot generar en ells un extra de motivació per a assistir a la teràpia així com per assolir els objectius marcats en cada sessió.

Trànsit per la via pública:

 Si ens preocupa el comportament del nostre fill al carrer ens pot interessar realitzar algunes sessions de passeig a la via pública acompanyats pel gos degudament entrenat. A través de la voluntat de protecció cap a l’animal i de la unió física entre el gos i el nen o nena podem treballar aspectes com: les senyals de trànsit, la perillositat d’alguns espais, la necessitat de caminar amb cura, etc.

Comportament:

Si el nostre fill o filla presenta problemes de comportament, podem aprofitar la presència del gos per a ajudar-lo a gestionar els seus impulsos i treballar aspectes conductuals.

 També és recomanable, en alguns casos, treballar d’una forma més continuada alguns d’aquests aspectes. Així, la incorporació d’un gos a casa pot ser especialment interessant. És important, però, tenir en compte que no es tracta tan sols d’adoptar un animal de companyia com a membre de la família: cal un assessorament previ, una educació especialitzada de l’animal, una formació bàsica dels pares aquest àmbit, un període d’adaptació i un seguiment.

Silvia Rodellar

Indicans

Switch to mobile version