Autor Societat
7 Febrer 2016 a 16:00

L’hivern suau altera els hàbits d’hivernada dels ocells aquàtics i marins

Les temperatures inusuals redueixen els ocells del nord

Ànec cullerot // Imatge cedida per la Generalitat

Ànec cullerot // Imatge cedida per la Generalitat

El 2016 està sent un hivern suau tant meteorològicament com en termes d’hivernada d’ocells aquàtics i marins.

Durant la hivernada, s’afegeixen a les poblacions sedentàries aquelles que passen la temporada freda a les nostres latituds. En un hivern fred, Catalunya acull grans quantitats d’espècies aquàtiques i marines procedents d’Europa central i septentrional, així com algunes de la Mediterrània Oriental.

Cada cop més algunes espècies modifiquen els seus hàbits i es detecten menys espècies rares o escasses, de distribució molt septentrional, que no arriben a baixar a les nostres latituds degut a la benignitat de l’hivern als seus climes.

Per estudiar l’efecte de les temperatures en els ocells, i ponderar també l’efecte que té la gestió local de cada espècie, el Departament de Territori i Sostenibilitat duu a terme el cens hivernal. Tot i que encara no es disposa de totes les dades, les evidències observades permeten fer-ne una primera anàlisi.

Aquest any s’han censat 6.491 gavians argentats a les Illes Medes, 1874 al port de Barcelona i 1.186 al Parc Natural del Cap de Creus. Aquest descens s’atribueix més a la manca d’immigració d’exemplars forans que a una disminució de la població reproductora.

La gavina riallera mostra resultats variables segons les zones. El  número d’exemplars ha baixat un 15% al port de Tarragona però s’ha incrementat un 25% a les comarques de Lleida. Al port de Barcelona, la seva presència ha augmentat un 50%.

A diferència d’altres anys, el nombre d’ocells marins procedents d’altres indrets de la Mediterrània ha estat molt alt.

Aquestes gavines de les costes de Tarragona han coincidit en el temps amb el que sembla ser gairebé tota la població mundial de baldriga balear (Puffinus mauretanicus), que s’ha vist a tot el litoral català el gener de 2016, des del Cap de Creus a les Terres de l’Ebre.

Pel que fa, el nombre de corbmarins grossos (Phalacrocorax carbo) hivernants és baix.

Les temperatures benignes de l’hivern també han contribuït a que arribessin menys exemplars d’aquesta espècie des del nord.

 

A igualtat de condicions meteorològiques per a tothom, el nombre d’ànecs, sempre associat al fred, s’explica per les condicions de cadascuna de les diferents zones d’hivernada catalanes.

A les comarques de Lleida es dóna un moderat increment  del 10% respecte del 2015, però del 6% sobre la mitjana dels censos 2001-2016.

A les comarques de Barcelona, el nombre d’ànecs observats al delta del Llobregat també ha incrementat. En aquest cas l’augment ha estat d’un 6%, sumant un total de 1.677 individus.

Pel que fa a les comarques gironines, els fenòmens locals podrien explicar l’increment d’ànecs al Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter.  Els més de 4.500 collverds detectats marquen un rècord absolut des de que es fan censos hivernants.

Falta encara per completar les dades sobre els ànecs censats al delta de l’Ebre, que acull el 75% de les poblacions d’aus aquàtiques de Catalunya.

Switch to mobile version