Autor Articles i estudis
3 Març 2016 a 18:00

La intel•ligent solució d’un llit escalfat a força de fems

La intel•ligent solució d'un llit escalfat a força de fems // Imatge Agroterra.com

La intel•ligent solució d’un llit escalfat a força de fems // Imatge Agroterra.com

Ara potser ens soni a poc menys que a la prehistòria, però fins no fa tant (avis o besavis com a molt), els grans animals domèstics formaven part de la vida quotidiana de les persones. Bous, vaques, rucs, mules, cavalls… eren companys inseparables de la gent, tant del camp com de la ciutat. Aquesta cohabitació era tan estreta que la quitxalla, en els freds dies d’hivern, no dubtava a dormir al costat de les bèsties en els estables per així estar més calentets. Però no només això, sinó que, fins i tot, les masies i les cases de camp que es construïen amb els estables als baixos, allotjaven al pis immediatament per sobre d’aquests l’alcova principal de l’habitatge. Era una manera senzilla de mantenir l’habitació calenta aprofitant la calor que desprenen els animals. No obstant això, i malgrat la calor irradiada pels propis animals, aquests també agraeixen estar en un lloc calent, sobretot amb temps fred, i els ramaders, per millorar el rendiment del bestiar, no dubten a proporcionar-li amb el que es coneix per “llits calents”. Això sí, el sistema de calefacció d’aquests llits calents és un tant peculiar, perquè dormen, literalment, sobre els seus propis fems. ¿El millor? Que a sobre els agrada!

El benestar dels animals de granja, tot i el tracte demencial que pateixen en alguns processos (per exemple en el del paté, tema que ja tocaré en una altra ocasió), és una cosa que preocupa cada vegada més als productors.

Les malalties que es deriven de la permanència en uns estables deficients, on els animals no es troben en òptimes condicions, no poques vegades poden comprometre els beneficis de les explotacions agràries, i això fa que es busquin solucions imaginatives i econòmiques que ajudin a millorar les condicions d’allotjament del bestiar.

D’altra banda, el tractament dels purins s’ha convertit en un seriós problema mediambiental que provoca que el seu emmagatzematge, transport i posterior processat es portin bona part dels beneficis que generen les granges. Així les coses… ¿com aconseguir augmentar la producció, el benestar del bestiar i reduir el tractament dels purins? Senzill: els llits calents.

Les vaques lleteres, per exemple, pateixen molt de les peülles quan estan sobre paviments de ciment, de manera que un sòl més tou, que s’assembli al natural, és una cosa que redunda en la qualitat de vida de l’animal. Paral·lelament, tenir un espai obert suficient per menjar, descansar, i que elles mateixes es vagin a munyir, és un altre plus, però les necessitats de ventilació fa que els estables, si bé poden estar coberts, han d’estar relativament a la intempèrie. És obligatori llavors tenir una mica de calefacció, sota pena de gastar-se més diners en antigripals per a les vaques que en una altra cosa.

És en aquesta situació que els terres dels estables es cobreixen amb serradures o palla fins a fer una capa que pot arribar a tenir un metre d’alçada. En aquest substrat, que ja és més amable per les seves peülles, les vaques van fent les seves “coses” i es van acumulant. No obstant això, les serradures o la palla van absorbint els orins i la fracció humida de les defecacions, el que permet que es generi un microclima favorable a la fermentació de la matèria orgànica en el substrat de palla.

D’aquesta manera i amb ajuda del ramader, el qual anirà remenant el llit de palla de tant en tant, la fermentació que es produeix és aeròbica, convertint el substrat en compost i desprenent una gran quantitat de calor. Calor que, a més de matar bona part dels bacteris del substrat, és aprofitat per les vaques per anar a estirar-se tot el llargues que són ben calentetes i a gust. El ramader per la seva banda, ha revaloritzat els residus i la palla convertint-los en un tipus de terra vegetal nitrogenada -compost orgànic- que es pot fer servir en jardineria.

En definitiva, que tenir els animals sobre llits de palla plens dels seus propis excrements produeix una millora de la qualitat de vida del bestiar. Això redunda, de retruc, en la qualitat del producte final, en un augment dels beneficis de l’explotació pecuària en generar un producte secundari valoritzat i, a sobre, en la reducció del problema de contaminació i tractament dels residus. Tot un exemple -poc apte per a escrupolosos- d’aprofitament intel·ligent d’uns residus, els ramaders, que d’altra manera serien un autèntic maldecap.

Ireneu Castillo

Switch to mobile version