Autor El poema
14 Maig 2016 a 14:00

Quatre paraules

Poema Tatiana Ortiz Habitacion blanca

He fet un cop d’ull
a la bellesa de la creació
per esdevindre un traç i un tros de l’amor
forjats amb suor
de mans poètiques
que composen
amb dolor el adéu
a la tristesa
——
De l’imaginació
a la paraula.
Del pit
a la closca.
De l’onada d’idees
al no res.
—–
Aixís sóc
Pura por
Pura nata
Pur desig de transcendència
d’aquesta terra de tendresa.
De petxines
que susurran mar,
foc i alcohol
on visc
veritablement
fins a la fi
del món.
—-
Gaudeixo
fins i tot
de l’angoixa
que m’envolta
a un lloc clar,
una habitació oberta,
amb portes diàfanes,
totes esperant- me pasar.
Cada matí al aixecar-me
em repeteixo
aquestes neures:
“He somiat amb tu,
com un gat blau
d’èpoques tristes…
deies paraules vanes,
sense  cap sentit
ni tarannà”
Durant  la tarda
em deixes
plena d’orificis interns,
com un formatge gruyere
Tot el que vull
és esbrinar
qui ets tu i qui sóc jo
quan amb tu somniu
com un gat blau
gairabé corrent
Switch to mobile version