Autor Societat
2 Maig 2019 a 10:00

El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 persones i 15 entitats

És un dels màxims reconeixements de la Generalitat de Catalunya

Creu de Sant Jordi// Conselleria Presidència

Creu de Sant Jordi// Conselleria Presidència

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2019 a 29 personalitats i 15 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o  en el pla cívic i cultural.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Personalitats
Lluís Albert i Rivas, musicòleg i compositor
Musicòleg, compositor i estudiós de l’obra de Caterina Albert (Víctor Català). Per la seva valuosa contribució a la cultura musical i literària del país, que s’expressa, entre d’altres, a través de l’estudi, la composició i la divulgació de la sardana i de la música de cobla. És deixeble directe de Joaquim Serra, de qui va actualitzar el cèlebre Tractat d’instrumentació per a cobla. Nebot i fillol de Caterina Albert, és fundador i dipositari del Museu-Arxiu Víctor Català i ha contribuït molt notablement a la difusió de la bibliografia de l’escriptora.
Joana Amat Amigó, empresària i presidenta de FIDEM
Per la seva destacada participació en el sector immobiliari des de la seva empresa, Amat, al capdavant de la qual ha treballat amb gran compromís i dedicació. Per la voluntat de millora i creixement del seu àmbit professional i per promoure una cultura d’empresa coherent, innovadora i d’èxit. Presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM), la seva carrera professional és exemple del desenvolupament del talent femení, tant pel que fa a l’emprenedoria com a la direcció i la gestió empresarial.
Montserrat Andreu Teixidó, pedagoga
Per la seva labor al capdavant de l’Escola Virolai. Fundada l’any 1960 per ella mateixa i pel pedagog Josep Maria Ballarín, aquesta institució educativa inspirada en el model escolar de la República va apostar per la coeducació i per l’ensenyament de la llengua catalana. Aquesta tradició, continuada sota la direcció de Montserrat Ballarín, avui prossegueix com a centre concertat, laic, inclusiu, obert i respectuós amb les diferents concepcions de la vida, i té com a objectiu l’excel·lència educativa.
Virgil Ani, professor universitari, traductor i impulsor de la llengua i la literatura romaneses a Catalunya
Per la seva valuosa tasca d’agermanament entre la cultura catalana i la romanesa, així com per la difusió de les grans obres de la literatura catalana entre la romanofonia, a través de les seves traduccions al romanès d’autors com Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Pere Calders o Ramon Llull. És president electe de la Societat Dante Alighieri de Romania i de la Societat Romanesocatalana Ramon Llull.
Ernest Benach i Pascual, polític
Polític i president del Parlament de Catalunya. En reconeixement a la seva valuosa tasca com a 12è president del Parlament de Catalunya durant set anys, entre 2003 i 2010. Va ser també diputat al Parlament durant quinze anys. La seva tasca política ha anat acompanyada de l’activisme en l’àmbit local, a Reus, on ha estat molt vinculat al món casteller i a l’escoltisme. Ha format part de la direcció de l’Assemblea General de la World Scout Parliamentary Union.
Núria de Gispert i Català, política
Política i presidenta del Parlament de Catalunya entre 2010 i 2015. En agraïment a la seva tasca com a 13a presidenta del Parlament de Catalunya durant gairebé cinc anys. Advocada de formació, va ser diputada al Parlament durant dotze anys i consellera de Justícia en una primera etapa de 1995 a 2001 i, posteriorment, de Justícia i Interior durant un any, així com de Governació i Relacions Institucionals durant un any i mig.
Carles Furriols i Solà, metge
Dinamitzador de programes humanitaris. Especialitzat en medicina tropical, va col·laborar amb Metges sense Fronteres i Metges del Món i va ser cooperant a El Salvador, a Haití, i a la guerra d’Angola. Va fundar l’Associació Humanitària Josep Trueta, posteriorment reconvertida en la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Doctor Trueta, la qual, a partir de la recollida selectiva de fàrmacs, fomenta la creació d’empreses sostenibles i la inserció laboral de persones vulnerables socialment.
Carme Giralt i Rosés, educadora
Educadora i membre del moviment escolta. Per la seva tasca a favor de la coeducació, així com per la seva contribució a la unificació de l’escoltisme laic amb la creació d’Escoltes Catalans i la fundació de l’Escola Bergantí, tot un referent pedagògic a Catalunya. Defensora de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, va ser la primera dona a entrar al consistori del Masnou, on durant quatre anys va assumir les carteres d’Ensenyament, Cultura i Esports.
Josep González i Sala, empresari i dirigent patronal
Per la seva contribució a l’enfortiment del teixit empresarial català. El seu lideratge ha influït significativament en la millora de la competitivitat, el creixement i la internacionalització del país. És president de la patronal PIMEC, des d’on ha representat i defensat, amb gran implicació i imbuït per l’esperit de col·laboració i associacionisme essencialment català, els interessos de les petites i mitjanes empreses i dels autònoms i les autònomes de Catalunya.
M. Carme Junyent Figueras, lingüista
Per la seva llarga trajectòria en l’estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món. Ha mantingut un discurs crític respecte a la situació de la llengua catalana i, alhora, ha combatut els prejudicis lingüístics més estesos que frenen l’augment de nous i noves parlants. Especialista en processos de minorització i en llengües de la immigració, ha impartit nombrosos cursos i conferències i altres activitats de difusió arreu del país. És fundadora i directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona.
Lluís Juste de Nin, dissenyador, il·lustrador i dibuixant
Pel conjunt de la seva obra, en la qual, com a dissenyador, il·lustrador, publicista i dibuixant, ha subratllat un llenguatge marcadament propi, caracteritzat per l’elegància, la sensibilitat i la profunditat. Per la seva contribució al gènere de la novel·la gràfica, en què ha recreat la història de la seva família, la de la Catalunya contemporània i adaptacions d’obres clàssiques de la literatura universal. Creador del personatge dibuixat “La Norma”, ha mantingut un fort compromís amb posicions antifranquistes, llibertàries i de defensa de normalització de la llengua catalana.
Montserrat Juvanteny Juvanteny, mestra i activista en la defensa dels drets dels infants
Per la seva tasca incommensurable en la reivindicació i l’aplicació dels drets dels infants. Actual presidenta del Patronat de la Fundació Concepció Juvanteny i de la Junta Directiva de l’Associació Asteroide B-612, el seu treball s’ha focalitzat en l’atenció a infants i joves en situació d’exclusió social. Per tal de transformar i millorar les condicions de vida d’un col·lectiu que pateix situacions d’extrema vulnerabilitat, aquestes organitzacions gestionen diversos centres d’acollida i acció educativa, al mateix temps que vetllen perquè tot infant sigui atès per famílies acollidores.
Biel Majoral, cantautor, filòleg i polític
En reconeixement a la qualitat incisiva del conjunt polifacètic de la seva obra, projectada en tres vessants: artístic com a cantautor, filològic i docent, i també polític. El centre gravitatori de la seva recerca artística i intel·lectual s’ha fonamentat en l’exploració dels més diversos substrats de la cultura popular, excel·lint en la recuperació de lletres populars de cançons mallorquines i també en una constant referència al conjunt de la cultura dels països vertebrats per la llengua catalana.
Núria Marín García, mestra
Per la seva tasca com a directora d’una escola pública de Terrassa, l’Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa, situada en un barri amb un alt índex de població nouvinguda i catalogada com a centre d’alta complexitat. Des del curs 2000-2001, en què professorat i famílies van decidir transformar l’escola en una “comunitat d’aprenentatge”, el centre obté uns resultats en competències acadèmiques per damunt de la mitjana catalana, amb una significativa reducció del fracàs escolar i de la conflictivitat.
Lionel Andrés Messi Cuccittini, esportista
Per la seva fabulosa trajectòria esportiva, que l’ha dut a ser reconegut com el millor futbolista de tots els temps. Procedent de l’Argentina, va arribar a Catalunya de molt jove per integrar-se a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona. En un esport de masses com el futbol, Leo Messi encarna uns atributs socials tan primordials com la humilitat, l’honestedat, l’aprenentatge, la creativitat, el sentit d’equip i el respecte. Ha creat la Fundación Leo Messi, que incideix en equipaments per a infants i joves. Ha col·laborat amb diversos centres hospitalaris de Catalunya. Entre aquestes col·laboracions, destaca la seva aportació a l’Hospital Sant Joan de Déu per a la construcció del Pedriatic Cancer Center.
Mercè Otero Vidal, activista social
Catedràtica de llatí, traductora, escriptora, formadora i referent en la lluita feminista. Per la seva implicació en diverses lluites destinades a aconseguir un món més just i solidari, així com pel seu compromís amb la coeducació i el sindicalisme. Com a feminista, ha escrit articles de referència sobre les dones en l’Antiguitat i en l’Edat Mitjana i ha traduït autores com Duoda, Christine de Pizan o Marie de Gournay, entre d’altres. En l’àmbit de la recerca, ha aprofundit en l’estudi de la ginecocrítica, especialment en relació amb el vincle entre dones i literatura, història i filosofia.
Albert Peters, empresari i president del Cercle de Directius de Parla Alemanya
En reconeixement per la defensa que, des de la presidència del Cercle de Directius de Parla Alemanya, ha fet del respecte a les institucions catalanes. En reconeixement per la seva apel·lació al diàleg polític i al sentit democràtic com a mètode de resolució de conflictes de naturalesa política.
Núria Picas i Albets, esportista
Per la seva excel·lència esportiva com a corredora de curses de muntanya. En el seu extens palmarès, destaca com a campiona de la Copa del Món d’Ultratrails, l’obtenció del  primer lloc a la 4 Trails dels Alps, a l’Ultra Trail del Mont Fuji, a la Transgrancanària, a la TNF d’Austràlia, i a la Ultra Trail World Tour. A través d’una pràctica esportiva sempre marcada per la superació, ha refermat un compromís insubornable amb la defensa de la democràcia i les reivindicacions nacionals de Catalunya.
Josep Pla-Narbona San Antonio, dissenyador gràfic
Capdavanter en la seva disciplina, ha obert camins a generacions posteriors i ha assolit reconeixement internacional, com el de les seves participacions a la primera Biennal Internacional de Cartells de Varsòvia, la inauguració del Lincoln Center i l’American Institute of Graphic Arts a Nova York, la Galeria Artis (UAM – Mèxic, 2005), o la seva presència a la Col·lecció de Gravats del MoMA. També és reconegut per la seva obra plàstica en la creació artística no aplicada, ja que durant tota la seva vida ha compatibilitzat la feina en el disseny gràfic amb l’art.
Núria Quadrada i Damont, mestra i professora de dansa popular
En reconeixement a la seva tasca de recuperació dels balls de parella de les festes del Pirineu, així com de les danses tradicionals del Priorat. Va ser cofundadora del grup El sac de danses, amb el qual va desenvolupar una tasca incansable d’investigació, difusió i ensenyament de les danses tradicionals catalanes i d’arreu del món, així com del col·lectiu Sac ambulant, dedicat a la formació de mestres i a la difusió específica de les danses gregues. En col·laboració directa amb el ballarí Joan Serra, van generar materials pedagògics de gran qualitat sobre la dansa catalana.
Joaquim Rafel i Fontanals, lingüista
Per la seva tasca docent i de recerca. Ha estat el director del Diccionari de freqüències i del Diccionari del català contemporani, elaborat a partir del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana i per al qual es va constituir una base de dades lexicogràfica.  Des de la màxima ambició i complexitat científiques, en conjunt, la seva tasca representa una vitalització rigorosa en la creació de camps lexicogràfics que s’han erigit com a model per a d’altres grans llengües de cultura. Les seves obres han situat la lingüística catalana al nivell de les comunitats científiques més avançades, oferint noves possibilitats de recerca als especialistes i noves eines de consulta als professionals de la llengua i a la ciutadania en general.
Gemma Rigau i Oliver, filòloga i lingüista
Per les seves eminents aportacions acadèmiques en disciplines com la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica o les llengües romàniques. Doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha col·laborat en la Gramàtica del català contemporani, dirigida per Joan Solà, i ha codirigit la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. En reconeixement a la seva tasca, ha rebut el premi Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya.
Joan Rigol i Roig, polític
Polític i president del Parlament de Catalunya entre 1999 i 2003. Per la seva destacada trajectòria política, en especial com a 11è president del Parlament de Catalunya durant quatre anys. Va ser senador durant sis anys, diputat al Parlament des de 1988 fins a 2003, i conseller de Treball i de Cultura. Fortament compromès a nivell social, ha participat activament en diferents patronats, com el de la Fundació del Gran Teatre del Liceu; la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Catalunya; la Fundació Internacional Olof Palme, Fundació Privada; la Fundació Institut d’Humanitats de Barcelona; la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, així com en l’Institut Universitari Ortega y Gasset i l’Associació la Capella Reial de Catalunya, entre d’altres.
Fina Rubio Serrano, antropòloga i activista social
Antropòloga, feminista i activista social. Per la seva tasca com a presidenta de Surt, Fundació de Dones, amb la qual treballa per fer efectius els drets econòmics, socials i culturals de les dones i per erradicar les discriminacions per raó de sexe, amb la vista posada a assolir una societat amb equitat de gènere efectiva. Ha participat activament en la coordinació i desenvolupament de diversos projectes de recerca i estudi sobre metodologies d’orientació i treball per competències. També ha format part del cos docent de diversos màsters universitaris i cursos de postgrau.
Benedetta Tagliabue, arquitecta
Arquitecta italiana establerta a Catalunya. Per la seva competència professional. Ha excel·lit en l’àmbit de l’arquitectura a nivell mundial. És l’actual cap de l’Estudi Miralles Tagliabue EMBT. La seva obra es caracteritza per l’equilibri entre una estètica fragmentada i convulsa i el respecte per la tradició del lloc. Ha treballat en projectes com el Parc de Diagonal Mar, la rehabilitació del mercat de Santa Caterina a Barcelona, l’Escola de Música d’Hamburg i el nou Parlament d’Escòcia. Per aquest últim projecte va rebre el RIBA Stirling Prize al Millor Edifici (2005). Reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona, l’any 2013.
Jaume Terradas i Serra, biòleg i ecòleg
Per ser un referent de l’ecologia terrestre i pioner de l’educació ambiental. Catedràtic emèrit d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor de molts estudis sobre ecologia forestal, ecosistemes mediterranis, cicles dels elements químics, efectes dels incendis i la seva recuperació, o l’ecologia de ciutats com Barcelona. Va dirigir el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Ha estat membre, entre d’altres organismes, del Comitè Científic de WWF-ADENA, del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Montserrat Úbeda i Pla, llibretera
En reconeixement a la seva feina de difusió cultural a través del llibre i la lectura i per la seva aposta decidida per preservar i difondre els valors de la literatura i de la llengua catalanes. Per la seva incansable tasca com a prescriptora cultural, duta a terme des d’Ona Llibres, llibreria especialitzada en llibres en català. La intensa activitat cultural que hi desplega, amb l’organització d’un gran nombre d’iniciatives, li ha valgut el Premi Vila de Gràcia pel seu projecte comercial.
Ivo Vajgl, polític
Per la seva intensa i fructífera activitat política, com a ministre d’Afers Exteriors d’Eslovènia i com a eurodiputat. Impulsor d’una Constitució per a Europa, sempre ha cregut que la Unió Europea ha d’encarnar un model democràtic fonamentat en els valors del diàleg, el respecte als Drets Humans i la llibertat. És portaveu de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, que reuneix eurodiputats del Parlament Europeu i que, a part de denunciar la vulneració de drets polítics bàsics a Catalunya, advoca per una solució política i negociada per al conflicte entre Catalunya i el govern d’Espanya.
Antoni Vidal Miquel, fotògraf
Per la seva gran tasca fotogràfica, que l’encimbella com un dels grans retratistes catalans del segle XX. Ha retratat el paisatge físic de la seva Menorca natal i, amb això, ha aportat un arxiu de gran valor històric i documental. En un llenguatge de poesia visual, ha retratat elements de la natura, com vegetals i roques. En la seva fotografia ha sabut captar com ningú la cosmologia creativa d’un esplet d’intel·lectuals de la Catalunya dels anys setanta: Salvador Dalí, Joan Brossa, Salvador Espriu, Antoni Tàpies, Josep V. Foix, Gabriel García Márquez, Mercè Rodoreda i Josep Pla, entre molts d’altres.
Entitats
El Govern atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en forma de placa, a les entitats següents:
Associació Cívica per la Llengua “El Tempir”
En el 25è aniversari d’aquesta associació, que té per objectiu contribuir al reviscolament de la llengua i la cultura catalanes a l’extrem sud del domini lingüístic, principalment a la ciutat d’Elx. Per la seva dedicació militant a la plena normalització de la llengua en tots els àmbits socials, per la promoció i la difusió de la consciència de país i de les seves diverses manifestacions culturals, sempre a través d’activitats lúdiques i reivindicatives, des de la capital del Baix Vinalopó.
Ateneu de Tàrrega
En el centenari d’una de les entitats culturals més antigues i de referència de la capital de l’Urgell. Per la seva rellevant trajectòria com a motor de la cultura popular, que s’ha mantingut fidel a la voluntat de dinamitzar la ciutat i la comarca, així com el seu teixit associatiu i cívic. En reconeixement a la seva tasca de divulgació de la història i tradició i del caràcter referencial d’un col·lectiu que treballa per la cultura i per la ciutadania.
Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar
En el centenari d’aquesta entitat cultural arrelada al barri de Sant Andreu de Palomar, de Barcelona. Pel seu treball continuat i la seva reeixida tasca de dinamització cultural, cohesió social, i promoció i difusió de la cultura i les tradicions populars del país. Al llarg de la seva trajectòria, el Casal ha esdevingut un centre neuràlgic indiscutible de Sant Andreu, sempre obert a tot l’associacionisme i als moviments cívics del barri.
Coral Capella de Santa Maria de Ripoll
Amb motiu del seu 125è aniversari. Per la seva llarga trajectòria social i artística. Ha sabut preservar la tradició coral local, que conjumina el cant de la litúrgia amb d’altres gèneres, com la polifonia profana o tradicional. El seu repertori depassa les cinc-centes obres de tots els estils i èpoques. Ha col·laborat i participat activament en els esdeveniments més significatius de la vida cultural de Ripoll i de Catalunya des dels seus inicis.

 

Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa
En el centenari de l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa. Per la reeixida tasca docent, humanista i integradora, especialment pel que fa a l’ensenyament dels estudis d’infermeria i de teràpia ocupacional, així com per la recerca alineada amb les necessitats de la societat, que ha convertit l’escola egarenca en un centre universitari pioner i de referència del nostre país, i el més antic de Catalunya en la seva disciplina.
Facultat de Nàutica de Barcelona
En el 250è aniversari de la facultat de nàutica més antiga de l’Estat actualment. Per la seva valuosa contribució formativa i docent de qualitat reconeguda, amb l’objectiu de formar professionals altament qualificats. Al llarg de tota la seva trajectòria, ha sabut combinar la tradició amb la modernitat, sempre adaptant-se als requeriments del món professional i social de cada moment.
Família i Benestar Social, Fundació Privada
Entitat privada sense ànim de lucre fundada el 1987, que treballa per als col·lectius en risc d’exclusió social i que pateixen situacions de vulnerabilitat, per tal de transformar i millorar les seves condicions de vida. En reconeixement a la tasca solidària d’una entitat que promou projectes i serveis socials, especialment l’accés a un habitatge digne i assequible, i programes d’acolliment. Per la seva contribució i compromís, al llarg d’aquests trenta-dos anys, a afavorir la vertebració d’una societat més justa.
Federació Catalana d’Entitats Corals
Amb motiu del centenari de la creació de la germanor dels orfeons de Catalunya. Per la tasca desenvolupada al llarg dels darrers cent anys a favor de l’impuls i la consolidació del cant coral a Catalunya, així com per la seva defensa dels valors de catalanitat, cultura i llibertat. Actualment, la Federació aglutina i impulsa l’activitat coral col·lectiva a Catalunya, vetlla pels continguts socials i humanístics de la música coral i promou la creació de noves agrupacions corals arreu del país.
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC)
En reconeixement als més de trenta anys d’encomiable tasca d’aquesta federació educativa, que ha sabut bastir un espai de pensament, reflexió, formació i cooperació per a totes aquelles persones que treballen per la millora de la qualitat de l’educació de Catalunya. L’intercanvi d’iniciatives i experiències pedagògiques, l’assessorament i el servei a tots els moviments federats, o l’elaboració d’alternatives i propostes de millora de qualsevol aspecte del sistema educatiu han convertit la Federació en un referent indiscutible de la comunitat educativa del nostre país.
Fundació Carles Salvador
En reconeixement a la preuada tasca de preservació i divulgació de tot el llegat del mestre, gramàtic i poeta Carles Salvador, figura cabdal de les lletres valencianes i de la innovació pedagògica del segle XX. Pel compromís en la gestió d’aquest patrimoni, per garantir-ne la conservació i difusió, per potenciar la figura del mestre Salvador i de totes les seves facetes, i per dotar el municipi de Benassal d’un centre de dinamització cultural i d’un punt de referència en la innovació pedagògica al món de l’ensenyament i l’estudi de la llengua.
Fundació Museu Etnogràfic Vallhonrat
Per l’ingent treball de col·leccionisme, conservació i exposició, començat per Miquel Vallhonrat i Brau fa gairebé seixanta anys, i continuat ininterrompudament pels seus hereus, inicialment amb peces de la família de començament del segle XVIII. Al llarg de la seva dilatada trajectòria, la Fundació ha esdevingut un referent cultural indiscutible de Rubí i de Catalunya, especialment pel que fa a la protecció, la difusió i la promoció del patrimoni històric de la ciutat vallesana i del nostre país.
Fundació Privada ALTEM
Amb més de quaranta anys d’experiència en l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental a l’Alt Empordà, aquesta fundació ha esdevingut una veritable entitat de referència a la comarca, on ha ofert els serveis i recursos necessaris per a la integració social i laboral. Pel seu compromís social i la seva tasca incommensurable a favor de la plena igualtat, la millora de la qualitat de vida i la inserció d’aquests col·lectius en la nostra societat.
Fundació Privada ARED
En el vint-i-cinquè aniversari d’una entitat que treballa per a la integració social i laboral de persones en situació d’exclusió social, principalment dones procedents de centres penitenciaris i de serveis socials. Per la seva valuosa tasca  en la promoció de l’accés a la plena ciutadania d’aquestes persones, i pel treball continuat de sensibilització a les institucions i al conjunt de la societat.
Fundació Privada ASPRONIS
Pel seu treball continuat i la seva reeixida tasca, al llarg de cinquanta anys, especialment a les comarques del nord del Maresme i de la Selva, a fi que les persones de totes les edats amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, els col·lectius vulnerables i en risc d’exclusió social, així com llurs entorns familiars, puguin gaudir d’unes condicions òptimes de qualitat de vida, d’igualtat d’oportunitats i puguin participar com a ciutadanes de ple dret en la societat.
La Trinca
Pels seus cinquanta anys de trajectòria artística. Referents en l’àmbit de la cançó popular, el conjunt format per Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual va debutar en directe l’any 1969 a l’estudi Toreski de Ràdio Barcelona, al programa Radioscope, presentat per Salvador Escamilla. La Trinca ha estat un dels fenòmens musicals i escenogràfics de més èxit de la dècada dels anys setanta i primers vuitanta del segle passat. Les seves lletres traspuen sàtira, ironia i crítica social. L’alenada d’aire fresc del seu cançoner va asserenar els temps foscos de la dictadura i de la Transició. Àlbums com Festa Major (1970) són encara avui un referent intergeneracional. Aquest 2019 han estat reconeguts amb el Premi Enderrock d’Honor.
Switch to mobile version