Autor Articles i estudis
4 Juliol 2019 a 18:00

L’oculta ubicació de l’amfiteatre romà de Barcelona

Santa Maria del Mar// Foto: flickr.com

Santa Maria del Mar// Foto: flickr.com

Barcelona, com altres ciutats mediterrànies, té una història extensa i intensa, fruit de segles de contínua ocupació. En el cas de la Ciutat Comtal, aquesta història es remunta als albors mateixos de la humanitat (al Neolític), però el seu enlairament com a gran ciutat costanera es va donar amb els romans, dels quals es mantenen diversos edificis, muralles i estructures. No obstant això, i a causa de la seva importància cabdal, el que sempre ha cridat l’atenció dels historiadors i arqueòlegs ha estat la seva manca total d’edificis lúdics com ara un circ o un amfiteatre, i més donant-se el cas que ciutats similars o més petites estaven dotats d’aquest tipus d’infraestructures. Això ha estat així fins a l’actualitat en què una arqueòloga, la Jordina Sales, creu haver trobat el parador del desaparegut amfiteatre romà de Barcelona.

Una de les coses que més atreuen al turisme de Barcelona és la part antiga de la ciutat i, més concretament, l’espai de Ciutat Vella compresa entre la Catedral, la Via Laietana i la Plaça de Sant Jaume i que, a grosso modo, correspondria amb l’antiga colònia romana de Barcino, de la qual part de les muralles es poden observar avui dia. No obstant això, poca cosa s’ha trobat a la part extramurs de la ciutat. Tot i això, un carrer amb un estrany traçat en diagonal, el carrer Argenteria, està documentada des d’època d’August. Actualment aquest carrer porta a l’església gòtica de Santa Maria del Mar, però aquí no hi ha res de romà. Un camí romà que porta enlloc? Resulta, com a mínim estrany…

Sales va començar a investigar i va descobrir que Santa Maria del Mar abans es deia Santa Maria… de les Arenes! Si tenim en compte que quan el cristianisme va accedir al poder, es va dedicar a fer esglésies dins dels amfiteatres (el de Tarragona sense anar més lluny) a forma d’homenatge als cristians executats, i moltes d’aquestes esglésies tenien l’apel·latiu “de les arenes”, possiblement estigués sobre la pista. Per la seva banda, tradicionalment s’entenia que es deia “de les arenes”, per la seva proximitat a la platja, però estudis geològics i arqueològics han demostrat que la platja quedava massa lluny com per referir-se a les sorres marines. A més, el fet que el 1977 es descobrís un estrat de sorra compactada d’origen antròpic especialment horitzontal a diversos metres de profunditat, cridava poderosament l’atenció. Tot semblava apuntar en la mateixa direcció… però no només era això.

A través d’un estudi de fotografies aèries de la zona, resulta curiosa l’existència d’una sèrie de petits carrers en forma corba que circumval·larien l’actual basílica de Santa Maria del Mar i que, en mapes antics eren més pronunciats encara, que correspondrien al límit exterior de l’amfiteatre. Fins i tot alguns edificis d’aquests carrers tenen una més que sospitosa curvatura de la seva façana, i més quan no hi havia cap necessitat de prendre’s tanta molèstia. Si a això sumem que als voltants hi ha un gran nombre d’edificis amb arcades paral·leles a l’església (que podrien correspondre amb les voltes de les grades -la càvea- de l’amfiteatre) i que la depressió existent a la plaça del Fossar de les Moreres, podria correspondre amb part dels soterranis de l’amfiteatre, resulta que tot un conjunt de proves indirectes estaria situant la posició de l’amfiteatre romà de Barcelona.

Malauradament no ha transcendit cap document antic que testimoniï fefaentment l’existència d’aquest amfiteatre, però resulta molt dubtós que no existissin edificis lúdics, sabent el profund paper polític d’aquestes activitats, i més havent-hi hagut participants de la ciutat a les Olimpíades (el famós Luci Minici Natal, per exemple). On participaven habitualment ?

La ciutat de Barcelona gràcies a la seva vitalitat i prolongada història sembla haver absorbit dins de la seva trama urbana les restes de l’antic amfiteatre romà de Barcelona. Jordina Sales ha estat la primera a proposar oficialment la teoria, la qual té un pes científic innegable derivat de l’estudi comparat i de les proves indirectes. Ara ja és qüestió de seguir investigant i estar atents a qualsevol descobriment en el subsòl dels voltants de Santa Maria del Mar. És molt possible que d’aquí a un temps, els turistes disposin d’una atracció més per a visitar l’activa i cosmopolita Ciutat Comtal.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

Switch to mobile version