Autor Articles i estudis
8 Agost 2019 a 18:00

Canet, el seu mercat i el primer vot unisex de l’estat

Vot femení// Foto Wikipedia Commons

Vot femení// Foto Wikipedia Commons

Canet de Mar és una petita i tranquil·la localitat costanera catalana, situada a uns 40 km al nord de Barcelona, les seves amples i cuidades platges, així com la seva profusió d’edificis modernistes, la converteixen en un dels centres d’esbarjo estival dels habitants de la capital catalana. Podria dedicar una bona estona a explicar les excel·lències tant geogràfiques com culturals de Canet, però poca gent coneix que justament aquest poble ostenta l’honor d’haver estat el primer d’Espanya en què les dones van poder exercir el seu dret a vot.

L’adveniment de la Segona República a l’abril de 1931, va significar el donar la volta a la vida política i social que fins llavors imperava talment com si fos un mitjó. Nous drets, derogació de privilegis de la noblesa i la desaparició de la figura del rei, van ser els canvis més evidents que la nova constitució observaria des de llavors. I un dels problemes que es van posar sobre la taula va ser el dret de les dones a poder votar.

Després d’intensos debats parlamentaris, en què Clara Campoamor va portar el pes de la defensa del sufragi femení i una altra dona, Victòria Kent, l’oposició a aquest dret (no s’enganyi, s’oposava perquè pensava que les dones estaven massa influenciades per l’Església i, per tant, sempre votarien a la dreta), finalment l’1 d’octubre de 1931 es va aprovar el que les dones tinguessin dret a vot a l’estat espanyol. Però clar, tot dret, si no s’exerceix, no deixa de ser més que paper mullat, i aquí és on entra en joc Canet de Mar

En aquells anys, el poble demanava insistentment que l’ajuntament proporcionés unes instal·lacions cobertes que alberguessin als proveïdors d’aliments de la població. O dit d’una manera més senzilla: que els cobrís la plaça, ja que fins aleshores estaven al ras. L’Ajuntament -en aquell moment d’esquerres- estava disposat a fer-ho, però com sempre passa amb aquestes coses, el pressupost municipal no donava per pagar les 250.000 pessetes que costava, per la qual cosa si es pretenia fer, l’administració municipal havia de demanar un préstec per poder tirar endavant amb el projecte.

Però no tothom estava a favor d’aquesta infraestructura, ja que els obrers i l’esquerra en general, estaven a favor del mercat, però els botiguers i gent de dretes, tement perdre vendes en els seus negocis, estaven radicalment en contra. Davant tal divisió d’opinions, l’alcalde Josep Fors i Vidal, el 1932, va decidir convocar un referèndum al poble per veure què en pensava la gent. La data triada va ser el 16 d’abril de 1933.

No obstant, la casualitat va fer que des de l’octubre del 31 no se celebrés cap tipus de referèndum ni consulta popular a tot Espanya, de manera que aquella seria la primera vegada que, des d’aprovada la llei de sufragi femení, les dones podrien votar de ple dret. Però el fet que participessin dones no va ser ni de bon tros senzill.

Dues mestres del poble, Emília Domènech i Concepció Gibert, feministes conscienciades amb el dret a vot de les dones, van portar el pes que les mestresses de casa participessin realment en el sufragi, ja que fins llavors, el paper de les dones a la política era poc menys que residual. A casa eren tractades de forma infantil i el fet que poguessin decidir en assumptes més enllà de l’entorn casolà, era simplement una entelèquia.

Les mestres es van trobar que havien de convèncer gairebé porta per porta a les dones perquè anessin a votar, arribant fins i tot a haver d’acompanyar a Can Mir -una de les grans cases de Canet de Mar, cedida pels seus propietaris per dur a terme la consulta- perquè exercissin el seu dret a vot. No va faltar l’oposició dels elements masculins més radicals, arribant a topar-se amb homes els quals, com votaven dones, no van votar per simple orgull masclista.

La votació es va tancar finalment amb 1133 vots a favor i 572 vots en contra, de manera que es va aprovar la construcció d’aquesta infraestructura per una aclaparadora majoria. Amb el beneplàcit del poble, l’Ajuntament va acabar construint a la Riera Buscarons, nº1, un pràctic mercat cobert de 1177 m2, dissenyat per Pere Domènech i Roura (fill del famós arquitecte Lluís Domènech i Montaner ) que ha perdurat fins a l’actualitat.

Després d’aquesta primera votació van venir moltes altres (no tantes com hauria d’haver estat, tot sigui el dir-ho), però qui va davant és el primer i la votació de Canet va suposar el trencar amb un passat que discriminava oficialment a les dones simplement pel fet de ser dona, negant la igualtat bàsica entre homes i dones. Encara queda molt camí per recórrer fins que els estereotips socials masclistes que han subsistit en aquest país durant segles acabin per desaparèixer però, Canet de Mar, amb aquella primera votació ” unisex “, va obrir la porta.

Una porta que mai ha de tornar a tancar-se.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

 

Switch to mobile version